Escola del Treball de Barcelona, càrrega de futur

Les parets de l’Escola del Treball de Barcelona carreguen tot el pes d’una història de mes d’un segle. Una trajectòria brillant en els primers vint-i-cinc anys, convulsa durant la dictadura i amb una lenta renaixença a partir dels anys vuitanta. Després, els vint-i-set anys de direcció d’en Carmelo Gómez, van tornar el relleu i la projecció institucional que escauen a l’Escola del Treball i van posar les bases d’estabilitat per al creixement que es va produir amb els vuit anys de José Luis Duran com a director i que continuen amb força renovada amb la primera directora del centre, Gemma Olmo.

En suma, molta història, alts i baixos, avenços i retrocessos, però sempre un referent. Després de revisitar l’Escola i parlar-ne durant tres hores interessantíssimes amb la Gemma Olmo, i en Luis Manuel Martínez, Subdirector d’FP (torn de tarda), sortim convençuts que la càrrega d’història queda eclipsada per la potència del present i del futur.

Algunes xifres serveixen per fer-se una idea del moment actual de l’institut. Té 3.096 alumnes, amb un 45% d’ells, aproximadament, que ve de fora Barcelona per l’anomenada de l’Escola i també pel bon accés en transport públic. Obre a les 8 del matí i tanca a les 10 del vespre, en dos torns: grosso modo, graus mitjans al matí i graus superiors a la tarda. Un Claustre de professorat compost per unes 270 persones, 21 persones de serveis administratius i subalterns, i un equip directiu d’11 persones.

L’oferta formativa l’encapçalen els 28 cicles formatius de grau superior -pertanyents a 11 famílies, seguits pels 14 cicles de grau mitjà integrats en 10 famílies professionals. Només una família, Energia i Aigua, no té oferta de grau mitjà, de manera que es facilita la possibilitat de fer itineraris formatius en la mateixa família professional.  6 Programes de Formació i Inserció (PFI), 4 Cursos d’Especialització, 4 grups de Batxillerat (itineraris de Ciència i de Tecnologia) i gairebé una desena de Cursos de Professionalització finançats pel SOC acaben de perfilar una oferta molt completa, que s’enriqueix amb serveis d’avaluació i acreditació de competències professionals, serveis d’orientació, programes de mobilitat internacional i d’altres.

Una oferta formativa d’espectre tan ampli, com encaixa en la iniciativa BPro del Consorci d’Educació de Barcelona? Doncs ocupant una posició de centre més generalista, d’institut politècnic que no té un únic sector com a referent sinó com a “pal de paller” en la gestió de projectes que serveixen de lligam o punt d’unió de diferents famílies professionals (projectes transversals). Una opció intel·ligent per tal d’aportar a BPro tota la capacitat de l’Escola del Treball.

Quatre línies de desenvolupament guien l’activitat actual de l’Escola. Hi fem referència breument, amb un ordre que no implica cap mena de jerarquia entre elles. La primera, la innovació, que comporta la participació en un nombre considerable de xarxes de centres, així com en iniciatives i convocatòries públiques que puguin aportat dinamisme, reptes i finançament al centre. L’Escola del Treball participa en 14 projectes d’innovació del Ministerio de Educación y Formación Profesional, forma part de la xarxa de Centres d’Excel·lència estatal en el sector de la fabricació automatitzada, així com de la xarxa d’excel·lència europea participant en un projecte COVE (Center of Vocational Excellence) en el sector de fabricació avançada per a la sostenibilitat i digitalització. Des del curs passat l’Escola del Treball és Centre integrat d’FP. El finançament rebut per a aquests projectes ha permès d’adquirir equipament punter per al centre, amb tot el que això representa de millora de la qualitat de la formació i dinamització del professorat. A tall d’anècdota significativa, en la visita a tots els tallers de l’institut vam poder comprovar que tot l’equipament adquirit estava preparat per fer-se servir. Pot semblar una obvietat, però la síndrome del material embalat i arraconat en qualsevol taller no ha estat un fenomen desconegut en la història de l’FP a Catalunya. Sortosament, semblen episodis superats i, en tot cas, l’Escola del Treball n’és un bon exemple. 

La segona línia d’actuació és l’equitat de gènere. És tristament remarcable que dels més de tres mil alumnes de l’institut només un 23% són dones. Això s’explica per la preeminència de cicles formatius adreçats a la indústria i pel fet que en cicles en què no hi incideix cap factor de força física, com poden ser els d’Informàtica o l’Electrònica, la majoria també són homes per tal com les retribucions i el prestigi social de les professions corresponent condicionen l’accés de les dones. Aquesta possible explicació no ha estat obstacle per posar en marxa iniciatives de pes per contrarestar aquesta realitat.

La pàgina web de l’Escola conté molt bons testimonis de dones -professores i alumnes- que s’han obert camí en professions masculinitzades i que serveixen d’inspiració per a les dones més joves. Però potser el projecte amb més projecció és l’#EdtWomenDays, organitzats per promoure que les noies optin pels cicles formatius en què la seva presència és menor. Es fa mitjançant pràctiques reals als tallers de l’Escola del Treball per a noies en etapes educatives més primerenques de 5è i 6è de primària i o fent xerrades en un altre centre -especialment si són de primària- per fer activitats que permetin generar un primer interès de les noies per a professions i feines que desconeixen i que potser consideren que “són de nois”. Actuacions totes elles que, fent-ne una valoració absolutament neutra des del mercat de treball, incideixen en una de les claus per abastir el mercat de treball de persones qualificades (la qual cosa és especialment clara en les professions del sector industrial).

La tercera línia de desenvolupament és l’Orientació i la Inclusió. El centre compta amb un Punt d’Informació i Orientació Professional, amb una funció primordial en la societat actual: ajudar l’alumnat en els seus itineraris de formació i professionalització. Els entorns canviants en què vivim donen molt de relleu a aquest tipus de servei. D’altra banda, també s’ha incidit en l’aposta per fer una FP més inclusiva, que eviti que cap característica personal sigui un obstacle per accedir a l’Escola.

Finalment -insistim que no pas per ordre de prioritat- la Sostenibilitat. L’Escola ha entrat recentment a formar part de la xarxa d’Escoles Sostenibles de Barcelona i, per tant, complir una colla de protocols sobre sostenibilitat, desenvolupa diversos projectes importants en aquest camp. En destaquem dos: el desenvolupament d’energia fotovoltaica amb una instal·lació potent en funcionament gràcies a un projecte amb la Diputació de Barcelona i un projecte de generació d’Hidrogen verd. Més enllà d’aquests projectes, afronta un dels problemes més punyents, per evidents, que ens plantegem a dia d’avui: la gestió de residus de ferralla informàtica, uns residus que al centre són especialment abundants i visibles atesa la seva constant renovació en aquestes tecnologies. Tot just en aquest tema, l’Escola està desenvolupant un projecte de sostenibilitat basat en el reciclatge d’equips informàtics amb la participació de l’alumnat i fent donacions a entitats amb l’objectiu de que en facin ús i allarguin la vida útil dels equips, reduint la petjada de carboni.

El dinamisme que mostren totes aquestes iniciatives farien albirar unes possibilitats de creixement molt grans. Si fos per les dades de preinscripció, la possibilitat és ben real. Però hi ha un condicionant que ho impedeix: les limitacions de l’espai físic no permeten créixer més, almenys en el recinte actual. La semipresencialitat seria l’única opció de creixement amb poca exigència de nous espais. L’equip directiu s’ho comença a plantejar com a projecte de futur. Vista l’empenta que té, potser acabarà passant…

Mirat amb perspectiva, el canvi operat a l’Escola del Treball en la darrera dècada és molt remarcable. Es podria dir que s’ha passat de l’energia potencial a la cinètica, d’albirar moltes possibilitats a desenvolupar la musculatura necessària per bastir projectes referents.  Com ha estat possible? Quins factors ho han afavorit?

Si la resposta fos fàcil, hauríem trobat la pedra filosofal de la millora de l’FP. Però no ho és. En el cas de l’Escola del Treball de Barcelona, des del primer mandat de José Luis Duran -i ara també amb la direcció de Gemma Olmo- s’hi poden identificar dues constants: el treball en xarxa i la projecció exterior del centre. El primer, entès en el sentit més ampli de l’expressió: compartir projectes amb d’altres centres, però també entre professorat del mateix centre, que amb un claustre com el de l’Escola del Treball no és un tema menor. La projecció exterior -en termes col·loquials, “sortir a fora”- s’ha concretat en una magnífica activitat a nivell internacional i també en una tasca continuada de col·laboració amb empreses.

Segur que hi ha altres factors, per descomptat, però els canvis a l’Escola del Treball mostren la importància cabdal i la gran força d’un equip directiu determinat i amb els objectius clars que lidera un Claustre de professorat implicat. Una gran notícia per a l’Escola del Treball de Barcelona i, sent el centre d’FP més gran de Catalunya i un referent històric, una gran notícia per al conjunt de l’FP a Catalunya.

Josep Francí, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Oriol Homs.