Erasmus a la Formació Professional, més que mai
En articles anteriors ja hem destacat la importància dels programes de mobilitat formativa dels estudiants i aprenents de la Formació Professional (FP) inicial. Som uns ferms defensors d’aquests programes, i creiem que la realització d’una estada formativa en una empresa d’un altre país aporta beneficis considerables als seus participants, tant a la seva formació tècnica com lingüística i personal. De fet, fa força anys que diferents estudis ho han demostrat amb dades i evidències.
Els resultats registrats per tots els programes europeus de mobilitat formativa per a joves d’FP han estat sempre positius, des del llunyà Programa europeu de transició a la vida adulta i professional (PETRA), passant pel Leonardo da Vinci fins a la seva inclusió en el programa Erasmus, autèntic programa estrella de la Comissió Europea.
Els esmentats programes han estat, a més d’una important oportunitat per a millorar tècniques i coneixements professionals, una escola de convivència i d’europeisme pràctic. Al llarg de tot aquest temps -50 anys des dels primers programes de transició- milers de joves han fet amb les seves estades en empreses d’altres països una experiència personal de formació, treball i vivència. La seva estada els ha permès ampliar horitzons geogràfics i vivencials, accedir a noves cultures i conèixer, una mica des de dins, altres societats amb els seus valors i característiques pròpies.
Aquests factors prenen una major rellevància en l’Europa actual. Avui patim, en tots els Estats i nacions de la Unió Europea, un reflex de malfiança respecte a l’altre, al desconegut. Patim l’emergència d’uns nacionalismes excloents i a vegades xenòfobs que sedueixen un ampli sector de les societats europees i, en particular, del jovent. Es tracta d’un fenomen tòxic que soscava frontalment els valors i la concepció mateixa de la Unió Europea. Aquest nacionalisme excloent sovint va acompanyat del rebuig a la immigració i adopta formes i comportaments racistes. Tots aquests fets per si mateixos justifiquen la necessitat no només de mantenir sinó d’ampliar el nombre de joves beneficiaris dels programes de mobilitat i de dotar-los dels recursos econòmics adients per a fer-ho possible.
Hores d’ara el Parlament Europeu està discutint sobre el nou marc financer pluriennal per al període 2028-2034. Aquest debat enfronta Estats membres que plantegen disposar d’un pressupost comunitari més ambiciós, davant la posició d’altres Estats que se situen en posicions més restrictives i fins i tot de reducció del pressupost comunitari. Un bon nombre d’eurodiputats reclamen un pressupost fort, en la línia dels pressupostos nacionals, els quals han crescut en els últims 7 anys un 68%. Aquests eurodiputats exposen que només amb un pressupost expansiu la UE podrà fer front als reptes econòmics, tecnològics, ambientals i socials del proper període.
El Parlament i nombrosos Estats (entre els quals es troba Espanya) rebutgen les retallades que proposen Alemanya i els anomenats “frugals”, els quals pretenen retallar 140.000 milions d’euros o més, prioritzar la despesa militar i la competitivitat a costa de les polítiques de cohesió, de la Política Agrària Comú i dels programes de caràcter social.
L’educació i l’FP es troben en aquest darrer paquet de polítiques comunitàries i, en conseqüència, es veurien greument afectades si les propostes de retallades del pressupost europeu es fessin realitat. Els efectes d’aquestes retallades suposarien desmantellar les inversions estructurals i posarien en risc la solidaritat interna de la mateixa Unió Europea.
Aquí, com en tants altres debats actualment a Europa i arreu del món, es confronten dos models. Un basat en la cooperació, el creixement mutu i la solidaritat social, territorial i entre els Estats membres de la UE; i un alternatiu que, presentant-se com a auster, posa en risc els serveis públics, l’estat del benestar i estimula una carrera armamentista que fa el joc als qui avui provoquen guerres que posen en risc la pau mundial.
En aquest context, reforçar els programes de mobilitat formativa no és una despesa prescindible, sinó una inversió en el mateix projecte europeu. Durant cinquanta anys, milers de joves vinculats a l’FP han après, relacionant-se directament amb companys d’altres països, que l’altre no és una amenaça, que les diferències enriqueixen i que Europa és, abans que res, un espai compartit de drets, d’oportunitats i de convivència. Poques polítiques comunitàries poden mostrar una relació tan favorable entre cost i resultats. Retallar-les ara, just quan el discurs de la por i de l’exclusió guanya terreny entre el jovent, seria un error polític i una renúncia als valors fundacionals de la Unió.
Les estades formatives a l’estranger no resoldran per si soles el racisme, la xenofòbia o el nacionalisme excloent, però són un antídot modest i comprovat: conèixer l’altre de primera mà. Per tot això, considerem que el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió han de garantir que el marc financer 2028-2034 no només preservi, sinó que ampliï decididament els recursos per a la mobilitat dels estudiants i aprenents d’FP, i que faciliti que hi accedeixin més centres i empreses. Davant d’una Europa que dubta de si mateixa: Erasmus a l’FP, més que mai.
Xavier Farriols, Francesc Colomé, Josep Francí i Oriol Homs