Acreditació de competències, canvi de rasant
Finalment, molt tard però a temps, tot sembla indicar que l’acreditació de competències professionals ha aconseguit arrencar a Catalunya. Molt tard, perquè aquest era un procés habilitat des de 2002 que al cap de vint anys continuava estant a les beceroles. A temps, perquè malgrat el retard s’ha aconseguit bastir un dispositiu amb gran potencial per contribuir de forma remarcable als processos de millora de la qualificació professional de la població activa a Catalunya. El punt d’inflexió ha trigat però la feina feta per l’Agència FP CAT en el darrer any permeten dir que s’ha produït.
Per què pensem que el canvi de rumb és molt positiu? Si s’ha trigat tant, no podríem passar sense? Òbviament, res ni ningú no és imprescindible. Però haver habilitat un dispositiu que permeti a les persones acreditar aquelles competències que han adquirit fora dels circuits formals d’aprenentatge és una mesura que permet guanyar en productivitat i transparència -i major eficiència- del mercat de treball. Les acreditacions obtingudes mitjançant estructures i procediments adequats és el que fa possible fer-les valdre en l’accés a l’ocupació, completar posteriorment la formació i guanyar-se el dret a tenir un títol o certificació valorat en el mercat de treball.
Els canvis i les transicions en curs -sobretot, la tecnològica i la demogràfica-sacsegen el mercat de treball i fan evolucionar més ràpidament les professions i les competències necessàries per exercir-les, obligant els sistemes de formació a adaptar-s’hi de formes diverses, entre les quals destaca la constitució de dispositius que permetin avaluar i acreditar les competències que les persones desenvolupen treballant i que poden no estar reconegudes per una titulació o certificació amb validesa laboral i acadèmica.
La ingent diversitat de causes que determinen necessitats de certificació de competències -des del predomini de l’economia informal fins a evolucions tardanes dels sistemes de formació i qualificació professional dels països- configuren a nivell mundial els dispositius d’acreditació de competències com a vies d’accés a treball qualificat, de transparència del mercat de treball i d’accés a treballadors qualificats per part de les empreses.
No ajuda gaire el que sembla una falta de comprensió de la importància de l’educació i la qualificació professional per al futur del país. Sembla que les certificacions i l’educació en general només les contemplem com a ascensor social i perdem de vista la seva contribució decisiva a la cohesió social i al desenvolupament econòmic. Per això no ens acabem mai de creure que cal invertir més en educació o, en el cas que ens ocupa, en sistemes d’acreditació de les competències adquirides en l’experiència laboral i, en síntesi, fora de l’educació formal.
Però gràcies a les passes decisives donades en l’acreditació de competències en el darrer any a Catalunya, podem analitzar tots aquests fenòmens amb un grau més elevat de serenitat. Vegem les fites assolides en algunes de les dades aportades per la Presidència Executiva a la Comissió Rectora de l’Agència FP CAT en sessió celebrada el 25 de juliol i publicades a la seva pàgina web (en la qual es pot consultar la informació completa).
Així, per exemple, s’ha guanyat en capacitat d’impacte en el territori: els 126 punts d’informació i orientació del servei d’acreditació de competències que hi havia a febrer de 2022 han crescut fins als 336 actuals. Pel que fa a Unitats de Competència assessorades, avaluades i acreditades, el 2021 eren 13.516, 11.360 i 10.511, respectivament, que corresponien a 2.105 Qualificacions Professionals (QP) completes. El 2024, aquests mateixos paràmetres s’havien quadruplicat amb escreix: 56.269, 49.671 i 46.201, per a un total de 8.882 Qualificacions Professionals.
Si aterrem en les dades del darrer any, veurem que hi ha un total de 27.129 sol·licituds rebudes de març de 2024 a juliol de 2025, de les quals 15.689 s’estan gestionant i la resta estan en espera. I si ens fixem en el nombre de sol·licituds d’inscripcions al servei de febrer de 2022 a juliol de 2025, trobem que són un total de 53.130 que corresponen a 32.132 persones sol·licitants. Xifres encara modestes però suficients per marcar l’inici d’un servei estable que gràcies a la possibilitat de fer tot el procés en format telemàtic i gràcies, també, a l’estratègia d’establiment de convenis de col·laboració entre l’Agència FP CAT i entitats estretament vinculades a col·lectius professionals i empresarials -gremis, associacions, fundacions, federacions, etc.- té tot el potencial per a créixer al nivell que la competitivitat de l’economia demana.
Examinem breument la realitat i la possible projecció d’aquests convenis. Actualment, n’hi ha 44 de signats. La previsió, imaginem, és poder-ne anar signant més. Ara per ara, els resultats previstos en termes d’inscripcions arriben prop dels 4.000 (3.725, concretament). Són xifres prometedores, no només per la seva magnitud actual sinó, sobretot, pel potencial de canalització i estímul de noves peticions que aquests convenis aporten de cara al futur. I una virtut més: comptar amb la col·laboració de totes aquestes entitats de l’àmbit empresarial i professional és el millor argument per decantar la voluntat de participació de les empreses en el procediment d’acreditació de competències. Veure els beneficis que aportarà a les empreses ha de tenir un efecte crida molt consistent.
Aquest canvi de rasant és, sens dubte, una notícia magnífica. Des d’Opina FP l’havíem reclamat explícitament en dos articles publicats en aquest web -l’un, ara fa gairebé dos anys, https://www.opinafp.com/acreditacio-de-competencies-una-gran-oportunitat/, l’altre a maig de 2024, https://www.opinafp.com/els-aprenentatges-en-leconomia-informal/. I la qüestió ha aparegut amb regularitat en d’altres reflexions també publicades.
S’ha avançat molt? Categòricament, sí! Podem dir que hem arribat allà on cal? No, ni de bon tros. S’ha aconseguit desencallar un procediment reclamat des de fa molt temps i s’han posat les bases per a un dispositiu solvent que pugui donar servei en els anys a venir. Però per tal d’assolir aquesta solvència cal no afluixar l’embranzida assolida i superar alguna nuvolada pressupostària com pot ser el final del finançament via fons de l’anomenat Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) popularment coneguts com a fons Next Generation. No és una qüestió menor, certament, però la necessitat d’estabilitzar i potenciar el procediment d’acreditació de competències ultrapassa amb molt l’esforç del seu encaix en el pressupost de la Generalitat. Caldrà que totes les institucions, agents i entitats implicades remin en el mateix sentit.
Josep Francí, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Oriol Homs