Tecnologia a l’orientació

Són temps de canvis accelerats que impacten especialment en els àmbits de la formació i del treball, immersos en grans transicions (l’ecològica, la digital, la demogràfica) que no sabem cap a on ens portaran. Aquest entorn canviant genera grans incerteses a les persones (i també a les organitzacions) sotmeses a prendre decisions rellevants amb més freqüència i a gestionar la seva trajectòria amb poques seguretats sobre el seu futur.

Per això cal, més que mai, Orientació Professional. Disposar de “serveis i activitats que assisteixin a les persones, en qualsevol edat i en qualsevol moment de la seva vida, a prendre decisions educatives, formatives i laborals i a gestionar la seva trajectòria professional”, tal com la defineix l’OCDE.

Hi ha la necessitat de combinar una oferta universal de serveis i activitats a l’abast de tothom amb una atenció personalitzada a cada persona al llarg de la seva vida. Ho tenim? Per la minoria que pot suportar els costos de contractar una atenció personalitzada segur que sí. Però i la majoria?, té accés el conjunt de la població a serveis i recursos personalitzats d’Orientació al llarg de la seva trajectòria professional?

La resposta, si ens atenim al que avui hi ha, és clarament que no. Per què?

Doncs perquè en l’àmbit acadèmic, els serveis d’orientació estan més centrats en funcions informatives (jornades, fires…) que en fer processos orientadors continuats. Diversos diagnòstics (OCDE, CEDEFOP, UNESCO) coincideixen a assenyalar la poca integració de l’orientació en la nostra pràctica educativa i la limitada implicació del professorat, derivada tant de la manca de formació específica com de l’absència d’eines i processos sistemàtics per treballar-la en el dia a dia.

I en l’àmbit laboral veiem com els serveis públics d’orientació segueixen més focalitzats a cobrir necessitats administratives (registres, controls censals, gestions procedimentals) que a oferir processos orientadors als usuaris que ho necessiten. Segons diversos diagnòstics (OCDE, CEDEFOP, AIReF), persisteixen els dèficits pel que fa a la coordinació i seguiment dels processos orientadors i sovint aquests aporten poc valor a les persones usuàries.

És possible revertir aquesta situació? Com? A quin cost?

És possible fer-ho si des de l’Administració s’assumeix que és un servei públic i que és una prioritat. Si s’assumeix no només per l’obligació legal que imposa el que sigui matèria legislada (p. ex. “la cartera de serveis mínims”), sinó perquè hi hagi el convenciment i es manifesti amb la voluntat política de passar a l’acció, amb una estratègia decidida per un objectiu clar: Activar una oferta efectiva de recursos i serveis pel conjunt de la població que s’ajusti a les necessitats concretes de cada persona en cada moment concret del seu trànsit en les etapes formatives i en el mercat de treball.

Com? Emprant la metodologia apropiada, aprofitant les oportunitats de les TIC i fent que els professionals tinguin el rol que han de tenir. Desenvolupem-ho

És clau utilitzar una metodologia apropiada. En el marc europeu, el model creat per l’antic ISFOL (actual INAPP), encara que predominantment analògic i procedimental, continua sent la millor referència. El model integra en els seus processos tres fases, el diagnòstic inicial, l’avaluació de competències i el disseny d’itineraris personalitzats, que van en la línia de l’objectiu assenyalat.

També és clau posar en joc tot el potencial de la tecnologia. Les TIC fan possible

a) Personalitzar la informació: la intel·ligència artificial i els models d’anàlisi competencial permeten perfilar una persona i contrastar-la amb les necessitats del mercat de treball en temps real.

b) Universalitzar els accessos: qualsevol persona, des de qualsevol terminal connectada, pot accedir a recursos i serveis personalitzats.

c) Gestionar de la forma que es vulgui grans quantitats de dades: el big data i la IA generen la informació que es precisi de forma comprensible, comparable i accionable per a la persona.

I finalment és clau que els professionals de l’orientació es dediquin a les tasques per les quals s’han qualificat i se’ls alliberi de l’activitat administrativa que ara els absorbeix. Cal invertir en la seva formació perquè convé que estiguin permanentment actualitzats i dotar-los de noves eines que els permetin ser eficaços en la seva feina: quadres de seguiment, indicadors, prospectives del mercat, mapes de tensions sectorials o territorials,…

Ara bé, les peces han d’estar al seu lloc perquè tot funcioni harmònicament. Pensem en una oferta universal de serveis i activitats estructurada amb dos nivells d’atenció, a on el primer nivell  (l’orientació primària) s’ofereix des d’aplicacions tecnològiques governades per la metodologia apropiada i el segon nivell (l’orientació especialitzada) són els serveis prestats a les persones pels professionals de l’orientació. Acompanyat, és clar, d’un servei personalitzat d’assistència i suport personal per aquella part de la població que no interactua amb eines digitals.

I per fer tot això, el cost no és el problema. Ho era quan s’entenia que personalitzar els serveis només era possible si s’hi dedicaven professionals especialitzats. Avui es poden personalitzar serveis d’una manera eficient, amb un cost marginal i en qualsevol àmbit territorial.

Em permeto una consideració final per accelerar la necessària modernització del sistema públic d’orientació i assolir més ràpidament l’objectiu, atès que el temps juga en contra. Suggereixo estar atents i aprofitar quan convingui les iniciatives de la societat civil organitzada, del sector privat i de l’ecosistema d’innovació que apuntin a l’objectiu. És una forma de transmetre més ràpidament  coneixement, escalar-lo, i activar certs recursos que difícilment sorgiran de la mateixa Administració per la seva inèrcia de treball i el seu procés de contractació.

Hi ha referències consolidades a les quals convindria donar més difusió, com són el Mapa de Empleo de la Fundación Telefónica per la seva aportació de dades actualitzades i al Baròmetre de la Pimec per les seves anàlisis ocupacionals ex-post. I noves iniciatives a les que cal parar atenció, com poden ser la creació de l’espai de dades compartit sobre ocupacions, formació i mercat de treball (EmpleaDato) que promou la Fundació Ergon o EmpleApp, la solució digital d’Eyskills per oferir orientació personalitzada en les etapes formatives i en la inserció i transicions pel mercat laboral.

Per acabar, un recordatori: sense una orientació professional universal i personalitzada, la transició educativa i laboral acaba essent un factor de desigualtat. I ja son massa…

Jordi Oliveras Coll. Economista i fundador d’Eyskills.