Repensant l’FP: flexibilitat organitzativa i talent docent
La Formació Professional (FP) es consolida com l’eix clau del desenvolupament econòmic i social, capaç de tancar la bretxa de qualificació i d’innovació. Tanmateix, per afrontar la magnitud dels canvis tecnològics i les necessitats futures, el sistema requereix un replantejament estructural i organitzatiu que superi l’actual rigidesa. La qüestió no és només quant, sinó com s’inverteixen els recursos, essent els punts més crítics la flexibilitat de gestió i l’estabilització i cohesió dels equips docents al voltant d’un projecte educatiu.
1. Una organització àgil i en xarxa
L’objectiu d’orientar l’oferta formativa a cobrir les necessitats de qualificació dels diferents sectors productius impulsa models d’organització sectorial especialitzada. Aquests models confirmen la necessitat que l’FP es relacioni estretament amb la recerca, la innovació i l’entorn productiu.
No obstant això, per fer front al repte de la magnitud dels canvis en curs —amb l’escassetat de recursos i la necessitat de generar el màxim resultat—, els centres aïllats i amb una massa crítica insuficient no poden abordar aquests desafiaments. Per això, és important estructurar un principi de coordinació entre centres que respongui a criteris sectorials i territorials, i portar aquest principi de coordinació fins a les seves màximes conseqüències.
La solució rau en dissenyar centres articulats no només en xarxa, sinó també en estructures de gestió comunes i flexibles. Es proposa passar de la simple coordinació a estructures més integrades: sigui un únic centre amb delegacions o una confederació de centres integrats en una mateixa estructura de gestió comuna. Aquest enfocament facilitaria l’adaptació a les necessitats de cada entorn productiu i permetria estalviar en estructures de gestió i, sobretot, en equipaments i, al mateix temps, compartir el coneixement. Així seria possible:
- Racionalitzar l’equipament: L’adquisició de material altament tecnològic i especialitzat és molt cara i sovint està infrautilitzada en els pocs centres que en disposen. Un model d’ús compartit d’aquests equipaments entre diferents centres sota una gestió centralitzada permetria rendibilitzar molt més els recursos disponibles i disposar de més material per al conjunt.
- Articular una musculatura organitzativa i de serveis: Una estructura integrada d’aquesta naturalesa dotaria els centres de la musculatura organitzativa necessària per desenvolupar funcions que els centres petits no tenen capacitat d’assumir: impulsar projectes d’innovació, oferir serveis de formació a les empreses del sector, gestionar l’acreditació de competències i garantir la projecció internacional.
Un plantejament d’aquestes característiques requereix, de manera ineludible, l’exercici ple de l’autonomia i la flexibilitat de gestió dels recursos humans i tècnics dels centres per aconseguir els resultats esperats de manera molt més eficient. A més, és important trobar fórmules d’integració de representants dels centres de formació en les estructures directives de les empreses o entitats de referència per conèixer les seves necessitats de professionals i oferir els serveis formatius més adequats.
En resum, concentrar les estructures de gestió i dotar-les de més flexibilitat i autonomia són dues apostes factibles que permetrien aconseguir més resultats amb els recursos disponibles.
2. Un exemple: Be_Pro
Un exemple del camí que es pot començar a recórrer en aquest sentit és el model Be_Pro (Barcelona Ensenyaments Professionalitzadors), dissenyat pel Consorci d’Educació de Barcelona, que busca garantir a tot l’alumnat un itinerari professionalitzador. Els seus objectius principals passen per garantir la plena continuïtat formativa, l’equitat i l’excel·lència, i donar una millor resposta a les necessitats dels diferents sectors professionals. El model es fonamenta en cinc pilars, entre els quals destaquen l’agrupació en Sectors professionals i el Treball en xarxa, que busca articular-se mitjançant Aliançes estratègiques amb grans operadors públics i privats.
3. Un nou model de gestió del talent docent
El repte organitzatiu és inseparable del repte de la gestió dels recursos humans. Les decisions sobre el professorat preses de manera allunyada dels centres i la inestabilitat dels equips afecten especialment els centres de FP, on la gestió de les plantilles es converteix en una qüestió clau: l’exigència de titulacions ajustades, l’actualització constant dels coneixements dels docents i la necessitat de perfils flexibles per a la innovació en mètodes d’aprenentatge per competències.
4. El marc català per a la flexibilitat: la LEC (2009)
És important subratllar que Catalunya ja disposa d’un marc legal propi per buscar i seleccionar aquest talent de manera més àgil. La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) (Llei 12/2009) ja preveu la flexibilitat en la contractació i la provisió de llocs de treball específics:
- Contractació d’especialistes (Art. 113): La LEC ja estableix la possibilitat de contractació de professionals especialistes en el marc de la Formació Professional.
- Provisió de llocs específics (Art. 115.1 i 123.6): La LEC permet identificar llocs de treball docents específics, la provisió dels quals es pot realitzar de manera diferent del sistema ordinari de trasllats generals, segons les necessitats del projecte educatiu.
- Desenvolupament (Decret 39/2014): Aquests articles es desenvolupen en el DECRET 39/2014, de 25 de març, que regula els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents.
Aquest marc normatiu català ofereix les eines legals per a la contractació de tècnics especialistes i per a la provisió de places per perfil, sense dependre de les rigideses del concurs general de trasllats.
En el marc estatal, la Llei Orgànica d’Ordenació i Integració de la Formació Professional (LOIFP) ha obert diverses vies per a la incorporació de talent del sector productiu amb menys dependència dels títols universitaris. Tanmateix, allò que encara està en desenvolupament continu són els mecanismes addicionals de contractació flexible (com els contractes laborals temporals o per a serveis especialitzats) que permetin als centres de FP cobrir amb agilitat les necessitats de formació contínua i de certificats professionals amb experts externs.
El repte d’articular una flexibilitat organitzativa i captar el màxim talent docent requereix un plantejament global, una estratègia política consistent i sostenible, molta perícia tècnica i un procés de maduració i negociació. És absolutament necessari començar a preparar aquest procés al més aviat possible amb les cauteles i el rigor necessaris.
Francesc Colomé, Xavier Farriols, Josep Francí i Oriol Homs
Publicat a DYLE, Direcció i Lideratge Educatiu, número 27 (octubre 2025): https://dyle.es/repensando-la-fp-flexibilidad-organizativa-y-talento-docente/