Ponència d’Opina FP en el 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya
El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha obert un ampli debat entorn de l’economia catalana, els seus reptes i les seves fortaleses actuals en el marc del 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya que, sota el lema “Cap a una economia més digital i sostenible”, va presentar les seves conclusions finals el passat 20 de juny. Com a Associació Opina FP hem tingut l’oportunitat de participar en els debats desenvolupats, presentant una ponència -“La contribució de la formació professional a la societat del coneixement”- en el marc de l’Eix 4 del Congrés centrat en el “El futur del treball i les relacions laborals a Catalunya”. Volem agrair als organitzadors la publicació del text que els autors d’aquest article hem presentat al Congrés, ajudant així a difondre la funció social i econòmica de l’FP en l’àmbit dels especialistes i estudiosos de l’economia a Catalunya.
La “Contribució de la Formació Professional a la societat del coneixement” parteix de situar la productivitat com un factor clau dels sistemes econòmics contemporanis i, en conseqüència, com un element de considerable importància en la consolidació de l’estat del benestar en la societat digital del coneixement. En aquesta perspectiva, tal com reclama la Declaració d’Osnabrück de la Unió Europea(30/11/2020), cal adaptar els sistemes educatius i d’FP als reptes que plantegen les transformacions (socioeconòmiques, tecnològiques, demogràfiques, culturals i medi ambientals) generades per la transició de la societat industrial a la societat del coneixement. Es tracta de l’ambiciós objectiu de dotar les noves generacions de les competències necessàries per desenvolupar-se i prosperar en un mercat de treball i per exercir uns perfils professionals en transformació permanent.
En aquest context se situa l’FP com una eina imprescindible per a la professionalització de la població activa. Més encara en el marc dels canvis tecnològics en curs i en les innovacions que aquests generen. Gairebé totes les ocupacions actuals estan afectades pels esmentats canvis, destacadament pel tecnològic, però també pel demogràfic i el climàtic. Afectacions en l’àmbit de les competències, donant rellevància a les “competències toves”, transformacions en l’organització del treball que requereixen una major polivalència i capacitat d’adaptació al canvi, emergència de noves professions mentre es modifiquen o desapareixen d’altres, per citar només algunes transformacions en curs.
La Llei de Formació Professional de 2022 suposa una aportació important a la modernització del sistema d’FP a Espanya. La Llei aposta per un canvi de model de qualificació, més proper al dels Estats de la UE, amb el propòsit de millorar l’adequació de l’oferta formativa a les necessitats de qualificació de les empreses i el d’augmentar el nombre de persones amb una formació tècnica i professional actualitzada. Entre les propostes principals de la Llei destaca la voluntat de constituir i ordenar un sistema únic i integrat d’FP capaç de respondre amb flexibilitat als interessos de qualificació professional de les persones al llarg de la vida i alhora a les competències demandades pel mercat de treball, tant en termes d’assegurar la productivitat com de generar ocupació. La Llei també concep el sistema únic integrat d’FP en una doble dimensió: d’una banda, en relació amb l’oferta formativa i, de l’altra, en l’acreditació de competències i en l’orientació i acompanyament professional des de l’accés al mercat de treball (primera inserció laboral) i en l’itinerari personal al llarg de la seva vida professional.
La Llei fa una aposta decidida per la Formació Dual -amb la voluntat d’estendre-la al conjunt de l’oferta formativa- la qual cosa suposa reforçar la funció formadora de les empreses, aspecte que caldrà prioritzar en les polítiques d’impuls de l’FP en els anys a venir.
Reptes i reflexions
L’anàlisi dels canvis en curs afecten la transició cap a una societat digital del coneixement, posa en evidència el seu impacte en els contingents competencials, la pròpia configuració de les professions i, en conseqüència, els models d’organització de l’FP i la seva relació amb l’ocupació.
En aquest aspecte el document assenyala la necessitat de revisar els referents competencials, atesos els efectes de la digitalització I la transformació verda. Donar una major rellevància a les competències transversals, especialment les de tipus tou, a les competències STEM i a les competències lingüístiques, que esdevenen imprescindibles en la societat i l’economia global.
FP per a tothom. Existeix un consens general sobre la necessitat de garantir que cap persona surti del sistema educatiu sense una qualificació superior a l’ensenyament obligatori. A més cada vegada s’estén més l’opinió que cal assegurar que cap persona s’incorpori al mercat de treball sense una qualificació professional específica, fins i tot en els nivells més bàsics de qualificació. Això no ha de comportar necessàriament un perllongament de l’ensenyament obligatori fins als 18 anys o transformar l’FP de Grau Mitjà en educació obligatòria. Cal buscar formules i mètodes més flexibles i adaptats a les diferents situacions del jovent, que redueixin l’alt percentatge de població sense qualificació post-obligatòria provocat per un índex molt elevat d’abandonament escolar prematur (que registra actualment a Catalunya un 14,8%, superior al 13,7% d’Espanya i al 9,3% de la U.E.).
En relació a l’FP de Grau Mitjà, el document proposa reduir el nombre de famílies professionals i d’especialitats, per oferir una formació més polivalent i flexible i evitar una especialització prematura. Complementàriament, també es considera favorablement la intenció de la Llei d’FP d’ampliar l’FP Dual tant com sigui possible per propiciar una major relació dels estudiants amb les empreses i el món del treball millorant, així, la seva ocupabilitat i afavorint la seva inserció professional.
FP per a les successives onades migratòries. La qualificació de les persones migrades, la seva contractació i els mecanismes que s’articulin per a la seva formació, representaran un factor clau en la sostenibilitat del model social de Catalunya. En aquest aspecte, el document recull les recomanacions de l’informe Draghi, adaptant a l’FP les seves propostes relatives a l’ensenyament universitari, tot portant a terme les adequacions i adaptacions -que inclouen la formació lingüística, i els mecanismes que facilitin la formació de les persones amb treball o en recerca de feina- que facilitin l’accés dels migrants al sistema integrat d’FP.
Acreditació d’aprenentatges informals i no formals. En un context d’insuficiència de persones qualificades, el reconeixement de les competències assolides per les persones fora dels sistemes de formació és una via per a reduir el dèficit. Al mateix temps, també és un recurs per a qui ha adquirit competències professionals per la pràctica, treballant, però no disposa d’una acreditació que ho certifiqui. Per aquests col·lectius poder demostrar les seves competències és factor essencial en la seva trajectòria i promoció professional. A més, un procediment d’acreditació de competències per la via pràctica i no acadèmica aporta una major transparència al mercat de treball, que beneficia tant a les empreses com als treballadors. En conjunt, l’acreditació de competències és un element no ja necessari sinó indispensable tant per als sistemes de formació com per als d’ocupació en el context de la formació al llarg de la vida.
La Formació Dual com a horitzó. L’FP Dual, que incorpora l’empresa com espai i agent formatiu, conté en si mateixa una bona part de la resposta del sistema d’FP a les exigències generades per l’evolució de l’economia i de la societat actual. Trenca barreres entre centres de formació i empreses perquè l’aprenentatge sorgeix i es materialitza en un marc de col·laboració directa i conjunta. Es tracta d’un model formatiu beneficiós tant per a les empreses com pels joves treballadors en formació.
Un dels principals problemes per a la generalització de l’FP Dual rau en el gran nombre de petites i mitjanes empreses, molt majoritàries en el conjunt del teixit empresarial català, les quals tenen dificultats per acollir i formar els joves contractats. Calen campanyes específiques i molta pedagogia per a mostrar els beneficis de la Dual per a les PIMES i cercar incentius i compensacions per a estimular la seva participació en aquest model formatiu.
A tall de conclusions
Els reptes plantejats son diversos, però tots s’adrecen al mateix objectiu: incrementar la qualificació de les persones, totes i cada una d’elles, amb independència de la seva situació en el mercat de treball. L’objectiu que marca la Unió Europea com a condició bàsica per mantenir i augmentar la productivitat, és la seqüència combinada productivitat/innovació/formació. Millorar les competències professionals de la població és una condició indispensable per progressar en el món global. L’FP és l’eina dels estats de la Unió per a formar les persones per al món del treball. També els ensenyaments universitaris adopten de manera creixent fórmules professionalitzadores que posin en contacte els universitaris amb el món laboral.
Per tots els motius exposats aquest document fa una crida a l’anàlisi i la millora del sistema d’FP a Catalunya, perquè pensem que l’FP ha d’esdevenir una política central de país.
L’FP no constitueix un element ni aïllat ni secundari en la societat de la formació al llarg de la vida, pròpia del segle XXI. L’FP requereix una transformació que ha d’encertar en les competències a incorporar de forma immediata. Un exercici que requereix “intel·ligència” i diàleg social per aconseguir-ho. Cal una FP capaç de formar a la majoria de la ciutadania, des dels nivells de qualificació professional més elementals, fins a les noves professions emergents, formar a la població ocupada amb necessitats de reciclatge i actualització, mantenir i estimular el talent tot evitant la seva pèrdua o dispersió, incrementar els nivells d’ocupació i atendre els nous fluxos de treballadors immigrants quan calgui millorar i ampliar la seva qualificació.
El document exposa les aportacions necessàries, al nostre entendre, per a fer-ho possible. Donar una major centralitat a l’FP en el conjunt de les polítiques públiques és ara mateix una necessitat per assegurar les transformacions que requereix l’economia i el mercat de treball a Catalunya per a assolir els objectius de progrés social en un món global cada dia més competitiu.
Xavier Farriols, Francesc Colomé, Josep Francí i Oriol Homs.