La formació professional: clau d’oportunitats i motor essencial per al progrés europeu

Publicada el per

“La formació professional és clau per impulsar el talent i la competitivitat del nostre teixit empresarial.”
-Pol Fages

La formació professional (FP) s’ha consolidat com un element essencial per afrontar els reptes empresarials i productius de Catalunya i Europa. Moltes empreses i organismes intermedis, alineats amb la Declaració d’Osnabrück (2020), aposten per adaptar l’oferta formativa a les necessitats reals de les empreses, tot promovent una FP de qualitat, inclusiva i flexible, orientada a l’aprenentatge permanent, la digitalització, la sostenibilitat i la col·laboració entre agents socials, empreses i proveïdors de formació.

Prioritats i reptes europeus

La Declaració d’Osnabrück estableix quatre prioritats per al període 2021-2025:

  • Potenciar la resiliència i excel·lència de l’FP.
  • Impulsar la cultura d’aprenentatge permanent, amb especial èmfasi en la digitalització.
  • Integrar la sostenibilitat i la transició verda en l’FP.
  • Reforçar l’Espai Europeu d’Educació i Formació i la dimensió internacional de l’FP.

Els actors de l’FP remarquen la necessitat de marcs polítics coordinats, inversió adequada, cooperació entre professionals i formadors, i l’adopció de tecnologies avançades com la intel·ligència artificial, la realitat augmentada i la realitat virtual. També subratllen la importància d’ampliar les oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida, millorar l’orientació professional i reconèixer les qualificacions obtingudes en països tercers.

Diagnosi i indicadors a Espanya

Segons l’Education and Training Monitor 2024 de la Comissió Europea, Espanya presenta alguns punts forts i reptes rellevants:

  • Abandonament escolar prematur: El 2023, la taxa era del 13,9%, clarament superior a la mitjana de la UE (9,5%) i lluny de l’objectiu europeu del 9% per al 2030. Accentuen el repte les persistents diferències regionals i una incidència elevada entre nois.
  • Competències bàsiques: Els resultats de PISA 2022 mostren que Espanya té percentatges d’alumnes amb baix rendiment inferiors a la mitjana de la UE, i més encara, lluny de l’objectiu. El rendiment en matemàtiques és especialment preocupant, i la proporció d’alumnes excel·lents és baixa.
  • Educació infantil: Amb una participació del 97,2%, Espanya supera la mitjana europea (94,2%), fet que suposa un punt fort.
  • Estudis superiors: El 48,2% dels joves de 25-34 anys tenen estudis superiors, per sobre de la mitjana de la UE (43,1%),  ja ha assolit l’objectiu europeu del 45% per al 2030.
  • Formació al llarg de la vida: El 34,1% dels adults han participat en activitats formatives en els darrers 12 mesos, per sota de la mitjana europea (39,5%) i molt lluny de l’objectiu nacional del 60% per al 2030. La participació és especialment baixa entre persones amb baixa qualificació (15,4%) i majors de 55 anys (23,4%). És el que s’anomena com a “paradoxa de l’aprenentatge al llarg de la vida”: com més baix és el nivell educatiu inicial, menor és la formació a curt, mitjà i llarg termini.
  • Competències digitals: El 66,2% de la població de 16-74 anys té competències digitals bàsiques (mitjana UE: 55,6%). No obstant això, només el 39% té competències digitals avançades i la proporció d’especialistes TIC encara és insuficient.

Per millorar aquests indicadors, Espanya ha implementat reformes curriculars i programes com el PROA+ per reduir l’abandonament escolar, així com iniciatives per acreditar competències professionals i ampliar la formació digital del professorat. Tot i això, la formació per a persones aturades arriba només al 6,6% dels beneficiaris, i la participació de les PIMES en la formació continua sent limitada.

FP i cohesió social

L’Informe 2024 de l’Observatori de la Formació Professional a Espanya (Dualiza-La Caixa) coincideix amb les prioritats europees, però posa més èmfasi en la dimensió social de l’FP. Destaca el paper de l’FP dual per a la inclusió social i la millora de l’ocupabilitat, especialment entre col·lectius vulnerables. L’informe subratlla l’efecte protector de l’FP davant l’atur i la pobresa, i la necessitat d’ampliar la participació dels grups vulnerables, així com d’adaptar l’oferta a les realitats territorials.

Digitalització, IA i mercat laboral

La transició digital impulsarà la creació de llocs de treball en programació, R+D, telecomunicacions, educació i formació. Tot i que la IA i l’automatització poden substituir tasques i llocs de treball -especialment en comerç, construcció i distribució-, també generen noves oportunitats en TIC i milloren la qualitat de l’ocupació. S’estima que, per al 2035, l’automatització i la IA podrien reduir l’ocupació un 5%, segons el ritme d’implementació.

Al mateix temps, la transició ecològica i energètica genera noves oportunitats laborals: es preveu que més de la meitat dels futurs llocs de treball verds requeriran titulació d’FP, especialment en sectors com les energies renovables, l’agricultura, la construcció, la indústria i la sanitat. L’augment d’alumnat en cicles “verds” d’FP confirma aquesta tendència

El progrés digital exigeix inversió en capital humà i formació en competències digitals i IA a tots els nivells. Actualment, el 42% dels treballadors tenen mancances en IA, però només el 15% reben formació específica. Disposar de competències digitals sòlides és imprescindible per a la productivitat i l’ocupabilitat a Europa.

Conclusions i recomanacions

  • L’FP és essencial per a la competitivitat empresarial i la cohesió social.
  • Espanya destaca en educació infantil i estudis superiors, però ha de continuar millorant en l’abandonament escolar, competències bàsiques i participació en formació al llarg de la vida.
  • Cal reforçar la formació digital, la innovació pedagògica i la col·laboració amb el teixit empresarial.
  • L’FP dual, l‘orientació professional i de carrera, l’acompanyament i l’adaptació a la realitat territorial són claus per a la inclusió i la lluita contra la desigualtat.
  • La transició digital i verda requereix una aposta decidida per la formació en competències digitals, IA i sostenibilitat, per garantir que el mercat laboral pugui afrontar els reptes presents i futurs.

Xavier Matheu de Cortada

Antic Expert Senior i Directiu a la Fundació Europea de Formació (ETF)

NOTES: