La Formació en Aprenentatge a França

La Formació en Aprenentatge (FA) a França és una modalitat de formació professional en alternança que combina formació i treball, basada en l’adquisició a la vegada de coneixements generals i tècnics i de competències per dominar un ofici, comprendre l’empresa, adquirir els saber-fer indispensables i afavorir la integració en l’empresa dels aprenents (joves de 16 a 29 anys ). Els aprenents fan la formació general en un Centre de Formació en Aprenentatge -CFA- i aprenen l’ofici en la pràctica a l’empresa amb un contracte de treball específic. Permet assolir un diploma o a un títol professional registrat en el repertori nacional de certificacions professionals. Entre 2017 i 2023 el nombre d’aprenents s’ha multiplicat per 2,4, fins a superar el milió. De fet l’any 2023 un de cada 10 joves seguia la FA.

La FA permet desenvolupar un itinerari formatiu complet, que va del Certificat d’Aptitud Professional (CAP) fins al títol d’enginyer, seguint sempre dins d’un sistema d’alternança treball/formació.

Recentment, el CEREQ (Centre d’études et recherches sur les qualifications)  ha presentat un estudi sobre l’estat de la Formació en Aprenentatge i els efectes de la reforma de 2018 (Llei per la llibertat d’escollir el futur professional). L’estudi constata l’augment de contractes d’aprenentatge, passant de 305.000 el 2017 a més de 700.000 el 2021. Aquest fort augment ha anat acompanyat d’una transformació del perfil dels CFA, de les empreses i des joves. Entre les principals destaca:

1. Formacions més nombroses i certificacions més diversificades, especialment en el nivell superior.
2. Una majoria de “noves formacions” en oficis i activitats no identificades abans de 2017
3. Increment del nombre de CFA , de 3.699 a 7.076 del 2017 al 2021. De fet el 40% dels contractes del 2021 corresponen a CFA de nova creació.
4. Un renovat interès de les empreses sobre la Formació en Aprenentatge El nombre d’empreses participants ha passat de 187.000 a 387.000 en el mateix període 2017/2021. Les petites i també les micro-empreses representen més d’un 80% de les empreses que contracten aprenents. Els sectors del comerç, transport, hostaleria i restauració, construcció i la indústria apareixen com els principals contractadors de joves aprenents.
5. La FA sedueix les noves empreses. Les empreses de recent creació han signat quasi la meitat dels contractes el 2021 (només el 35% el 2017) i destaquen dintre de les noves formacions.
6. Nous públics atrets per la FA. El públic principal segueix sent el de joves sense experiència laboral prèvia provinents de l’educació. Però també  hi accedeixen joves més formats, fins a 10 punts més en els darrers anys.

Es pot considerar que la Formació en Aprenentatge ofereix itineraris per a diversos objectius:

• assolir un primer nivell de qualificació
• desenvolupar una professionalització al final d’una etapa formativa
• realitzar cursos de reconversió professional.

En conclusió, cada una d’aquestes opcions correspon a un públic concret i diferent, en funció de la seva edat, nivell de formació i experiència en el mercat de treball . Amb aquest objectiu es va crear el dispositiu “1 jove, 1 solució”, que s’identifica com un factor clau  del fort augment de joves inscrits en els CFA.

Els efectes de la Llei 2018: liberalització, flexibilització i individualització

La Llei ha liberalitzat l’oferta de formació. Facilita la creació de centres (CFA), amplia l’oferta de places no regulades mitjançant un acord amb el Consell Regional, responsable de l’Aprenentatge al seu territori. Permet una flexibilització del contracte de treball i afavoreix un major i millor individualització de l’itinerari de formació i aprenentatge per part dels joves. Finalment la Llei simplifica els procediments per incloure noves certificacions professionals en oficis en evolució o en emergència important. 

La situació del mercat de treball a França ha impulsat també l’increment de la FA. L’aprenentatge pot respondre als dèficits de ma d’obra a curt termini, però també a la transformació de competències específiques a mig termini, dintre d’un procés de formació a cost reduït per a les empreses, les quals poden seleccionar i/o fidelitzar els seus futurs treballadors. Aquestes potencialitats han intensificat les relacions entre els CFA I les empreses.

Tensions i riscos

1. Per als CFA, tensions amb les empreses i reptes interns:

• Una relació a vegades complexa amb les empreses. Els CFA es troben amb una dinàmica cíclica de contractes d’aprenentatge, sotmesa sovint als canvis o les incerteses dels ajuts financers a les empreses contractants. També pateixen la pressió de certes empreses que pretenen formular exigències sobre aspectes centrals del sistema, com els criteris de selecció dels joves o el ritme de l’alternança. Aquest tipus d’empreses se situen lluny de la filosofia formativa de l’aprenentatge.

• Adaptar-se i acompanyar un públic més heterogeni. Alguns CFA esmenten una certa polarització entre, per una banda, un col·lectiu d’aprenents més madur que abans, que situen els seus estudis dins d’un itinerari ben definit , i d’altra banda un flux de joves amb molt poca ocupabilitat i amb dèficits de coneixements bàsics. Aquesta disparitat de públics requereix innovacions pedagògiques i organitzatives i requereix  sovint un acompanyament més intens en temps I recursos, que no sempre els CFA poden assumir.

• L’oferta de formació en aprenentatge, una elecció o una obligació? La demanda creixent de contractes d’aprenentatge dels joves junt a l’augment d’oferta de les empreses obliga als CFA a un esforç important cap de mantenir  la relació entre oferta i demanda tot garantit la qualitat de la formació dispensada. Enguany, però ,s’ha registrat una reducció del nombre de contractes, un total de 40.800 al mes de gener, – 10,9%, especialment els corresponents al nivell superior. Tot i així el nombre total d’aprenents a desembre de 2024 era de 1.041.800 persones (informe de POEM-EMPLOI, 30 d’abril de 2025). 

2. Per als joves, nous riscos en els itineraris formatius i més  desigualtat en l’accés. La matriculació massiva de joves en els CFA pot donar la imatge d’una democratització de l’aprenentatge. Tanmateix existeix el risc  que la massificació trenqui el model de “bon CFA, bona empresa i bona formació”, amb conseqüències negatives en el rendiment de l’aprenentatge dels joves o l’eventual reticència de les empreses a mantenir contractes amb certs joves. En definitiva cal evitar que la generalització del model degradi la qualitat de l’aprenentatge i la seva bona imatge.

L’informe també constata la dificultat dels col·lectius de joves amb discapacitat per accedir a l’aprenentatge. També dels joves de “barris prioritaris de les ciutats” ( joves provinents de sectors amb rendes baixes, sovint de les banlieus o barris perifèrics). Pel que fa a les noies, tot i l’augment del 10% entre 2017 i 2021, la seva presència encara es concentra majoritàriament  en algunes famílies professionals, sobre tot del sector terciari.  

L’informe assenyala un altre risc aparegut darrerament: una tendència no massa freqüent però existent a la ruptura sobtada dels contractes. Cal analitzar amb major detall les causes i identificar els sectors, col·lectius o territoris més afectats. 

Conclusions

La formació en aprenentatge apareix com un sistema que assegura una remuneració per al/la jove i a la vegada com una fórmula adequada per a les empreses de contribuir a les despeses de formació. L’aprenentatge es presenta com un model formatiu capaç de contribuir a  l’accés diversificat i democràtic a la formació i a la continuació d’estudis.

Vist de forma més detallada, s’observa que els joves provinents de classes treballadores és més  important que els que cursen la via “escolar” o acadèmica. Tot i així les especificitats del model, sou de l’aprenent i gratuïtat de la formació, no poden considerar-se d’entrada com condicions suficients per a l’accés democràtic al seguiment d’estudis. Altres factors de desigualtat, menys evidents, apareixen en l’apartat de “despeses annexes” en relació a la continuació d’estudis (cost de la vida més enllà del finançament de la formació, despeses de mobilitat ERASMUS, etc.). Si bé és cert que existeixen ajudes a disposició dels joves sobre aspectes específics (equipament, transport, alimentació, salut) difereixen segons les regions (les regions son responsables, juntament amb les Cambres d’Oficis, de la formació en aprenentatge i dels CFA), els sectors professionals i també en la seva quantia. 

Finalment, les desigualtats es reforcen segons la informació i capacitats de cada jove per saber mobilitzar els recursos  i accedir a les beques i ajusts existents. L’estudi ha constatat el fort retorn del caràcter decisiu de les capacitats personals i, de manera destacada, del capital social per accedir al sistema. La sobrerepresentació d’aprenents amb pares actius en relació directa amb el mon sòcio-econòmic n’és un primer indici. L’accés a l’aprenentatge també depèn de la capacitar d’orientar-se en un escenari de la formació cada vegada més complex, fins i tot opac massa sovint. L’orientació és un element clau per comprendre el sentit i contingut de les nombroses denominacions dels diplomes, certificacions, títols professionals, màsters, etc.

L’impacte de la massificació del sistema genera noves tensions i qüestions sobre la qualitat de la formació i la seva capacitat d’assegurar una inserció laboral al final de la formació. Alguns actors estimen que el valor del sistema d’aprenentatge pot veure’s afectat negativament. De forma més general, es plantegen interrogants sobre la resposta del mercat de treball a les noves certificacions i diplomes apareguts en els darrers anys.

Xavier Farriols, Francesc Colomé, Josep Francí i Oriol Homs