Institut de Vic, una nova, coneguda identitat

Des de 1995, l’Institut de Vic -aleshores Institut Politècnic- no començava un curs escolar només amb oferta de Formació Professional (FP). El setembre passat, trenta anys després, va tornar a fer-ho. Vuitanta anys després de la seva creació com a Escola de Mestratge Industrial, l’institut va reprendre la seva activitat després de vacances oferint exclusivament allò que ha estat el seu principal tret d’identitat: l’FP.

Reconstituir-se com a centre específic d’FP no ha estat un procés fàcil. No podia ser-ho en un centre que ja havia sobrepassat de bon tros els 2.000 alumnes. Però malgrat les dificultats i des d’una mirada externa com la nostra, el procés era necessari. Les diferències metodològiques i de tractament de l’alumnat entre l’FP i  l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) són massa grans per ser tractades en un únic claustre. L’experiència de molts centres a Catalunya demostra que, per esprémer tot el seu potencial, l’FP necessita espais i un claustre de professorat específicament dedicat formar i donar oportunitats a l’alumnat que hi cursa els seus estudis i a les empreses que necessiten professionals qualificats.

L’Institut de Vic torna a ser un centre específic d’FP, però ho fa sobre una base qualitativament molt superior a la de 1995. Malgrat alguna petita turbulència al final de la primera dècada d’aquest segle, la feina feta per un claustre de professorat responsable sota la direcció de Cristòfol Estrella, el seu director actual, ha permès que l’institut comenci el curs actual amb més de 1.600 alumnes, més de 160 professores i professors i una oferta formativa que és un referent per a Vic, amb influència a tota la comarca i altres veïnes: 2 Cicles Esportius de Grau mitjà (Futbol i Salvament i Socorrisme), 7 Certificats professionals, 5 Programes de Formació i Inserció (PFI), 3 d’ells en col·laboració amb l’Ajuntament de Vic, 26 Cicles Formatius (14 de Grau Mitjà i 12 de Grau Superior). L’oferta implica les famílies professionals d’Administració i gestió, Comerç i màrqueting, Electricitat i electrònica, Indústria alimentària, Fabricació mecànica, Hosteleria i turisme,  Imatge personal, Instal·lació i manteniment, Química, Sanitat i Transport i manteniment de vehicles. Gairebé tots els cicles s’ofereixen en modalitat dual intensiva i, fet a destacar, en horaris de matí, tarda i vespre.

L’institut té les certificacions del sistema de gestió ISO 9001, ISO 14001, ISO 45001 i e2Cat. Ha dut a terme proves d’acreditació de competències per l’obtenció directa dels títols de Tècnic i de Tècnic superior, és seu de les proves d’accés als Graus Mitjà i Superior d’FP i d’altres activitats afins que assenyalen les àrees d’expansió futura de l’Institut.

Ens permetem fer èmfasi en dos àmbits en què l’Institut excel·leix: la formació dual i la mobilitat internacional. Amb relació a la formació dual, cal dir que un 52% de l’alumnat cursa els seus estudis en la modalitat dual intensiva. Cal tenir en compte que la família professional sanitària, per les característiques de l’activitat de les empreses i entitats del sector, fa baixar la mitjana, que en alguns cicles com CFGS de Transport i logística, CFGM d’Elaboració de productes alimentaris o CFGM d’Activitats comercials, arriba al 70%. Si recordem que l’índex d’inserció laboral dels estudis fets en dual intensiva es superior a la resta i que els índexs d’inserció laboral dels titulats d’FP sempre destaca en relació amb els de la seva cohort d’edats, l’èxit és molt remarcable.

La participació en programes de mobilitat internacional és un altre de les fites destacades assolides per l’Institut. Amb activitats iniciades el 1992, l’acció internacional és un dels trets diferencials del centre, que ofereix al seu alumnat, professorat, personal de suport i treballadors de les empreses col·laboradores, la possibilitat de fer una estada formativa a l’estranger (sigui a Europa o a la resta del món). Ho fa a través de sis programes diferenciats: Mobilitat d’estudis, de pràctiques, dual, de treballadors, de professorat i de personal auxiliar.

Un imponent mapa mundi en el despatx del Director reflecteix de forma molt eloqüent la projecció internacional de l’Institut de Vic: hi ha assenyalats fins a 30 socis internacionals a tots els continents. No cal dir que 30 socis estables no es fan en un parell de temporades de feina: són el resultat de molts anys de bona feina.

El mateix Cristòfol Estrella, en aquest cas a títol individual, és el President de NETINVET (https://www.netinvet.org/app.php/es/), una xarxa europea de centres de formació i organitzacions professionals que promou la mobilitat dels estudiants de comerç internacional, transport i logística i manteniment de vehicles industrials. Una responsabilitat que, val a dir-ho, només recau en persones amb una trajectòria internacional contrastada.

Si tots els assoliments que acabem de destacar han estat possibles gràcies a la feina feta durant tres dècades en que el centre ha comptat amb oferta d’ESO i Batxillerat, no es podria haver continuat igual sense fer el pas a centre específic d’FP? Des del punt de vista de l’ordenació del mapa de l’FP la resposta a l’interrogant ha de ser negativa. Oferir ESO i Batxillerat al centre impedia creixement, no només pels límits a la disponibilitat d’espais, sinó perquè impossibilitava el creixement d’aprenentatges i serveis a les empreses que la comarca està necessitada. Tal i com preveu i facilita la llei de 2022, l’Institut ha de poder passar a constituir-se com a centre integrat i ampliar la impartició de Certificats Professionals, donar suport al procediment d’acreditació de competències professionals adquirides en l’experiència laboral, obrir-se de forma molt més significativa a gestionar accions de formació per a empreses i, en definitiva, a tota aquella activitat derivada d’una relació encara més intensa amb les empreses de la comarca. 

L’Institut comença la nova etapa amb els espais gairebé optimitzats. Ho estaran del tot quan l’alumnat de batxillerat i ESO, que encara està pendent de reubicació en algun altre espai de la ciutat, es traslladi. El nou disseny i utilització d’aquests espais permetran esponjar una mica més els espais però no tenen capacitat per allotjar tota l’activitat que l’Institut de Vic és capaç de generar. Cal urgentment, com a tants altres centres públics a Catalunya, fer les inversions necessàries per tal que el creixement de l’Institut de Vic es pugui fer sense la densitat de població per metre quadrat que, ara mateix, és un condicionant per a l’aprenentatge que s’hi fa. La bona voluntat i implicació del professorat i del mateix alumnat fa que, ara mateix, aquest sigui un problema provisionalment resolt. Cal, però, trobar solucions sostenibles i això vol dir inversions, construcció de nous centres o reforma-rehabilitació d’edificis ara destinats a d’altres usos.

La disponibilitat de nous espais no és només una qüestió de millora dels espais -metres quadrats- per a l’aprenentatge i per a la feina del professorat, que en si mateixes ja serien temes prou rellevants. És un repte cabdal per poder explotar tot el seu potencial. Ampliar l’edifici actual o, si resulta més eficient, disposar de noves subseus, és fonamental per a la contribució de l’Institut a les necessitats de qualificació professional de la població de Vic i, de fet, de tota la comarca d’Osona.

Sigui quina sigui la solució més adequada, els esforços de les institucions caldria adreçar-los a dotar la comarca amb la millor oferta d’FP, amb el sistema més adequat a la demanda de les empreses i amb el sistema més estable. Això, ho hem reiterat en els darrers temps, implica un lideratge del sector públic que a Osona ja compta amb tots els elements per fer-lo realitat. Cal fer els passos necessaris per a reblar el clau.

Josep Francí, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Oriol Homs.