Excel·lència en l’FP a Europa: un impuls estratègic
La Declaració d’Osnabrück, adoptada el 2020 pels ministres d’Educació i Formació Professional (FP) de la Unió Europea, va suposar un punt d’inflexió en la definició dels objectius clau per al període 2021-2025. Aquest document situa l’excel·lència com a element central per al desenvolupament de l’Educació i l’FP, destacant la necessitat de potenciar la resiliència, així com impulsar la digitalització, la sostenibilitat i la cooperació internacional. Els Estats Membres es van comprometre a integrar aquests criteris en les seves polítiques, reconeixent la formació professional com una peça clau per a la recuperació econòmica i la transició cap a economies digitals, verdes i inclusives.
En l’àmbit espanyol, la formalització i desplegament dels Centres d’Excel·lència en Educació i Formació Professional es va iniciar l’any 2022, impulsat pel Ministeri d’Educació i Formació Professional. Aquesta iniciativa s’adaptà a l’estratègia europea de modernitzar els sistemes formatius i fomentar la innovació educativa, posant especial èmfasi en la digitalització i la millora contínua.
Un any abans, la Fundació Europea per a la Formació en col·laboració amb la Direcció General d’Ocupació de la Comissió Europea, va crear la Xarxa per a l’Excel·lència (ENE), una plataforma que en els darrers anys ha anat reunint més de 330 institucions de més de 50 països[i]. Aquesta xarxa facilita l’intercanvi de pràctiques, l’anàlisi de diferents models de Centres d’Excel·lència Professional (CoVE, sigles de la denominació en anglès: Centres of Vocational Excellence) i l’elaboració d’estratègies per a una reforma sistèmica en l’àmbit de la formació professional.
L’ENE ha plantejat un marc d’excel·lència que rebutja la idea d’una elit educativa i proposa més aviat un enfocament global on la formació professional és un motor de competitivitat, inclusió i resiliència. En aquest concepte, els estudiants són el centre del procés educatiu, mentre que els centres s’integren en ecosistemes dinàmics que promouen la col·laboració entre educació, recerca, indústria i societat.
Els CoVE representen aquest model de manera flexible, adaptant-se a realitats nacionals i regionals. Poden adoptar diferents formes: entitats independents, institucions més àmplies, xarxes o clústers, o centres regionals o sectorials. Tots comparteixen la capacitat per actuar com a facilitadors dins dels ecosistemes de competències, connectant i coordinant els actors implicats.
Les experiències de l’ENE indiquen que els CoVE amb més èxit compten amb una autonomia real que els permet innovar i ajustar-se ràpidament a l’evolució del mercat laboral. Promouen aprenentatge pràctic amb un fort vincle amb les empreses, i ofereixen qualificacions que afavoreixen tant l’ocupació immediata com la continuïtat formativa en l’educació superior.
Aquests centres desenvolupen la cultura emprenedora i innovadora, dediquen recursos a la recerca aplicada i contribueixen a l’evolució dels sectors industrials locals. Alhora, estan compromesos amb la inclusió i l’equitat, garantint que ningú quedi exclòs. La internacionalització és una palanca estratègica per elevar la qualitat i visibilitat dels seus programes, mitjançant col·laboracions que superen fronteres.
Un dels aprenentatges essencials de l’ENE és que l’excel·lència no pot créixer sense un treball en xarxa sòlid. La col·laboració és, alhora, condició imprescindible i motor d’aquest èxit. En aquesta línia, s’han creat eines d’autoavaluació basades en 23 criteris, amb reconeixements com el segell Compromès amb l’Excel·lència, que facilita l’accés a finançaments i projectes europeus gràcies a l’avaluació rigorosa i transparent[ii].
La internacionalització i l’elevació dels estàndards formen una simbiosi que contribueix decisivament a situar la formació professional al nivell de prestigi associat a l’educació superior. Això incrementa la competència dels professionals i la capacitat d’enfrontar un mercat global i canviant.
Un altre concepte clau de l’ENE és la funció de CoVE com a facilitadors dins dels ecosistemes d’habilitats que involucren diversos actors: proveïdors de formació, empreses, associacions, institucions de recerca i administracions públiques, entre d’altres. Aquests ecosistemes es caracteritzen per la confiança, la cooperació i l’intercanvi constant de coneixement.
Dins aquests ecosistemes, els CoVE alineen l’oferta formativa amb les prioritats industrials i territorials de la especialització intel·ligent. Promouen la innovació, l’esperit emprenedor, el desenvolupament local i sectorial, i afronten desafiaments com la manca de competències concretes o les bretxes d’inclusió social. Aquesta transversalitat determina que els CoVE siguin més definits per la seva capacitat d’aglutinar col·laboració i innovació que no pas per un model institucional fix.
En aquest marc, l’Acció Clau 2 del programa Erasmus+ juga un paper fonamental, promocionant la cooperació entre organitzacions i institucions en l’àmbit europeu[iii]. Aquesta acció recolza les polítiques europees i les iniciatives dels Estats Membres, dels interlocutors socials i dels proveïdors d’EFP per estimular la innovació i compartir bones pràctiques.
Els CoVE configuren ponts sòlids entre formadors i actors industrials, creant ecosistemes competencials regionals i internacionals que impulsen la innovació local, el desenvolupament sostenible i la inclusió social. La seva participació a xarxes europees contribueix a la transformació contínua del sistema formatiu a escala continental.
Els projectes finançats per l’Acció Clau 2 disposen d’un pressupost d’uns quatre milions d’euros i una durada de fins a quatre anys. Exigeixen la participació de, com a mínim, vuit entitats de quatre o més països, combinant representants del sector empresarial i proveïdors educatius per garantir una experiència multidisciplinària.
Els responsables dels projectes de CoVE Erasmus+ s’han organitzat en la Comunitat de Pràctica dels CoVE, una xarxa voluntària, independent i autosostenible orientada a compartir experiències, inspirar i resoldre reptes comuns[iv]. Aquesta comunitat manté reunions anuals presencials en el marc del Fòrum sobre Excel·lència Professional i sessions mensuals en línia, adaptant-se a les necessitats dels participants.
Amb aquesta estratègia conjunta per promoure l’excel·lència, la inclusió, la innovació i la col·laboració internacional, la formació professional europea avança cap a un futur resilient, sostenible i altament competitiu, capaç de respondre a les expectatives dels aprenents i de la societat en general.
Xavier Matheu de Cortada
Ex Expert Sènior i Directiu a la Fundació Europea de Formació (ETF)
[i] https://www.etf.europa.eu/en/what-we-do/vocational-excellence-ene
[ii] https://www.etf.europa.eu/sites/default/files/2025-06/International%20Self-Assessment%20Tool%20for%20Centres%20of%20Vocational%20Excellence%20_%20EN.pdf
[iii] https://erasmus-plus.ec.europa.eu/programme-guide/part-b/key-action-2/centres-vocational-excellence