Entrevista a Albert Nogué i Jordi Antiga, de l’Institut La Garrotxa

Publicada el 07/07/202507/07/2025 per CF2H

Per als qui l’hem visitat amb certa regularitat des dels primers anys 80, l’Institut La Garrotxa continua sent un espai privilegiat per a l’aprenentatge. Un entorn agradable, unes instal·lacions ben endreçades i un ambient que desprèn serenitat. Evidentment l’activitat diària no deu ser tan idíl·lica, però la primera percepció -sovint la bona- projecta una imatge òptima. Ens atenen Albert Nogué, cap d’estudis adjunt d’FP, i Jordi Antiga, Coordinador de Qualitat i CPs, precisament per tal d’aprofundir en el coneixement de l’institut més enllà d’aquesta bona entrada.

L’any passat es van celebrar els 50 anys de la creació de l’Institut que, des de 1974, ha estat un referent indiscutible de la Formació Professional, fins i tot transcendint els límits de la comarca de la Garrotxa. Quins serien, de cara al futur, els principals actius que heu heretat d’aquesta trajectòria?

Els 50 anys de trajectòria de l’Institut han deixat un llegat molt valuós. Destaquem el prestigi i la confiança que l’Institut ha generat dins i fora de la comarca: som hereus del treball i l’esforç, reputació sòlida, construïda amb anys de treball, compromís, qualitat i proximitat amb el teixit productiu i social, i d’un sistema de treball i organització inicial singular.

També hem heretat una cultura d’innovació i adaptació constant, que ens ha permès avançar al ritme del sector productiu. Això ens dona una base per seguir apostant per una formació professional dinàmica, connectada amb les necessitats del món laboral actual i futur.

Finalment, un altre actiu fonamental és el capital humà i una molt bona xarxa de col·laboració amb empreses i institucions que ens permeten mantenir viu un model d’FP i de qualitat.

Què creieu que caldria mantenir i què caldria modificar per continuar sent un referent durant les properes dècades?

Caldria mantenir, la implicació, vocació i compromís del professorat i resta de personal del centre, així com el vincle amb el teixit socioeconòmic i entitats. Per això es imprescindible disposar d’un sistema més robust amb menys canvis normatius i que millori l’estabilitat i continuïtat dels recursos humans i el sistema d’incentius. A nivell de centre es imprescindible generar contínuament projectes motivadors i propostes de valor (oferta de formació continua, estades ERASMUS, projectes d’innovació…).

Com ha anat evolucionant el perfil dels alumnes al llarg de les dues darreres dècades i quina previsió podeu fer per al futur (si és que se’n poden fer)?

En parlar de l’evolució del perfil de l’alumnat, creiem que tot i la diversitat, la tipologia d’alumnat no ha variat excessivament, el que pensem que ens afecta considerablement es l’adaptació als canvis tecnològics i culturals constants. Això implica la necessitat d’unes metodologies d’ensenyaments més dinàmiques i actives, per aconseguir l’atenció i motivació de l’alumnat, fugint de les classes magistrals, intentant fer l’aprenentatge el màxim pràctic possible.

El vostre INS combina FP amb Batxillerat i ESO. Com us afecta en els Ensenyaments Professionals que impartiu aquesta convivència?

La convivència d’ensenyaments diversos com l’ESO, el Batxillerat i la Formació Professional en un mateix centre representa un repte organitzatiu, però també una oportunitat enriquidora.

D’una banda, comporta una major complexitat en la gestió de l’alumnat (diversificació d’edats i interessos), dels espais, els horaris i els recursos, ja que cada etapa educativa té característiques i necessitats pròpies.

D’altra banda, aquesta convivència pot afavorir sinergies positives, com ara el traspàs d’alumnes d’ESO o Batxillerat cap a la FP, la possibilitat de fer activitats conjuntes, i una visió educativa més àmplia i transversal.

Quines famílies professionals i cicles formatius oferiu en l’actualitat? Teniu també oferta de Programes de Formació i Inserció (PFI)?

Sí, tenim oferta de PFI en la modalitat de Pla de Transició al Treball. Concretament oferim els programes d’Auxiliar de Fabricació Mecànica i Instal·lacions Electrotècniques i d’Auxiliar de Fontaneria, Calefacció i Climatització.

Pel que fa a l’FP de Grau Mitjà, l’oferta és de 9 cicles formatius:

Finalment, oferim 5 cicles de Grau Superior:

Creieu que és l’oferta que cal per a la projecció futura de l’Institut?

En aquests moments creiem que la proposta formativa de l’institut està ajustada a les demandes de l’entorn. Però creiem que és imprescindible anar-la modelant i actualitzant en funció de les necessitats i demandes. És imprescindible combinar la FP inicial i potenciar la formació al llarg de la vida i les especialitzacions.

Com valoreu fins ara la impartició de Certificats de Professionalitat?

La valoració és positiva, ja que estem oferint un servei necessari i ben valorat al territori. L’oferta de Certificats de Professionalitat respon a una necessitat formativa detectada a la comarca, especialment entre col·lectius amb dificultats d’accés al mercat laboral.

Tanmateix, la demanda i el perfil dels usuaris que hem tingut fins ara ens han portat a centrar-nos en accions de nivell 1, per tal de garantir una adaptació adequada als seus coneixements i necessitats formatives.

Ens agradaria poder ampliar l’oferta amb Certificats de nivell 2 i 3, però el nivell formatiu inicial del territori ho fa complicat. Tot i així, detectem una elevada demanda de professionals titulats per part de les empreses, i això ens anima a seguir treballant per generar itineraris que facilitin la progressió formativa i professional dels participants.

Una de les característiques principals de la bona trajectòria (reconeguda amb multitud de Premis i distincions per part de moltes institucions) ha estat la capacitat de promoure equips de direcció capaços. Com heu pogut assegurar els relleus al llarg de tots aquests anys?

Un dels aspectes singulars de l’institut des dels seus inicis ha estat el treball en comissions que permetia generar grups de treball potents i un funcionament assembleari. Amb el temps i l’increment de professorat aquest funcionament ha anat variant i derivant cap a un sistema més piramidal; però de totes maneres fins fa pocs anys amb el sistema intern de selecció i rotació de direccions -que queda reflectit en les Normes d’Organització i Funcionament del Centre- ha estat possible formar equips directius capaços, implicats i que han marcat una filosofia de centre basada en els principis fundacionals de l’entitat.

Actualment, tot i que continua essent així, en els darrers anys ha estat complex poder comptar amb persones que vulguin encapçalar el projecte i agafar aquesta responsabilitat. Segurament això es deu a diversos factors, el primer la falta de reconeixement i compensació en relació a la major responsabilitat que cal assumir i burocràcia; i des del nostre punt de vista, a la necessitat d’un cos totalment professional de directors, que estaria bé que fessin algunes hores de classe (poques) per continuar amb el dia a dia de les aules.

Quin percentatge de la vostra oferta actual és formació dual? Com ho valoreu?

La formació dual s’ofereix en el 100% dels nostres cicles formatius, tot i que en alguns casos es combina amb l’estada de formació en centres de treball (FCT), ara denominada “Dual General”.

Considerem que l’estada a l’empresa és una part fonamental de la formació professional —tant en el passat com en el present i, sens dubte, en el futur. Quin millor lloc per aprendre un ofici que immers en el seu dia a dia laboral?

Valorem molt positivament aquestes estades, sempre que el nostre alumnat no sigui utilitzat com a mà d’obra “barata” i que, durant el període de formació dual, es respecti l’itinerari formatiu pactat entre l’empresa i el centre educatiu.

Considereu que el marc normatiu de gestió dels centres públics us ajuda a la projecció de l’Institut a les empreses i a la societat garrotxina en general?

El nostre institut va néixer i créixer amb unes singularitats de gestió i funcionament que han estat les bases del nostre model, però que cada vegada se’ns fa més difícil de continuar amb els marcs normatius actuals cada vegada més restrictius, canviants i globalitzats, que dificulten la gestió i presa de decisions autònoma.

L’Institut La Garrotxa té una llarga experiència de relació amb el teixit empresarial comarcal. Com ha evolucionat al llarg del temps? Quina és la situació actual i com es pot millorar-la a curt i mig termini?. En quins aspectes es concreta aquesta col·laboració?

Valorem molt positivament la relació de les empreses i institucions amb l’institut des de sempre i en l’actualitat. Cada vegada l’empesa ens demanda perfils més tècnics i específics, si hi sumem el gran volum de jubilacions que comporten un relleu laboral, els darrers anys ha provocat que aquesta ja bona relació s’enforteixi. Malauradament, no sempre podem proveir a les empreses dels perfils tècnics superiors especialitzats, ni donar resposta a totes les demanades.

Aquesta col·laboració no només serveix per a la incorporació del nostre alumnat a les empreses, sinó que també ens permet, de manera coordinada, ajustar i actualitzar l’oferta formativa de la comarca, facilita donacions d’equipaments, impulsa projectes d’innovació i promou estades a l’empresa per al professorat.

Pel que fa als equipaments i a les condicions de l’edifici de l’Institut, creieu que teniu el que necessiteu o hi ha marge de millora?

Part del nostre institut té edificis que tenen més de 50anys, el manteniment dels edificis és constant però tot i això hi ha actuacions que com a institut ens és impossible assumir i més amb el marc normatiu actual.

No obstant, la nova part de tallers de FP inaugurada ja farà 15 anys, i l’adquisició i actualització constant d’equipaments, no només a través dels recursos que ens provenen del Departament, sinó d’altres generats sobretot a través de la formació contínua, projectes d’innovació … o donacions d’empreses, ens permet disposar d’espais i instal·lacions de qualitat.

De totes maneres, el gran increment d’alumnat a ESO i l’alta demanda de FP dels darrers anys ens han fet quedar de nou petits els espais. Això ens condiciona per poder créixer i a vegades per oferir noves propostes formatives.

Olot -i, per extensió, la Garrotxa- té una oferta de FP pública en tres instituts diferents. Quina és la relació entre vosaltres i com es porta a terme la planificació a nivell local i comarcal?.

La relació amb la resta d’instituts es molt bona i sempre es prenen les accions de manera coordinada entre els centres i les institucions locals, tenint en compte les necessitats formatives de la comarca. Això es possible ja que els tres centres tenen una oferta formativa que no se solapa i que dona resposta a les necessitats d’un entorn semi rural.

En que creieu que l’administració, el Departament d’Educació i FP, pot ajudar a millorar la qualitat de la FP al vostre Institut i a tota la Garrotxa.

Creiem que el Departament d’Educació i de Formació Professional pot tenir un paper clau en diversos àmbits per seguir impulsant la qualitat de la FP al nostre centre i, per extensió, a tota la comarca.

En primer lloc, seria fonamental garantir una dotació estable i suficient de recursos materials i humans, especialment pel que fa a la renovació d’equipaments tecnològics i al suport a l’actualització docent. El món professional canvia ràpidament, i el sistema educatiu ha de poder seguir aquest ritme per mantenir la seva utilitat i rellevància.

També considerem molt necessari reforçar l’autonomia de gestió dels centres, per tal de poder establir col·laboracions àgils amb empreses i institucions, adaptar ràpidament l’oferta formativa a les necessitats del territori i gestionar projectes d’innovació amb més flexibilitat.

Una altra línia clau seria enfortir els vincles entre els centres de la comarca mitjançant una planificació coordinada de l’oferta formativa, tenint en compte les especificitats locals i evitant duplicitats o mancances i valorant possibles reestructuracions del mapa educatiu local.

Idioma