Entendre el moment i actuar
Vivim temps i entorns tempestuosos. És difícil entendre’ls en tota la seva extensió i profunditat, per la dificultat de la qüestió en si mateixa i pels grans interessos que hi ha per allunyar aquesta presa de consciència. Tot sembla indicar que estem entrant en un entorn de feblesa de les institucions internacionals, de pèrdua de drets de ciutadania i de riscos evidents per a la democràcia.
Estem passant d’una societat de ciutadans a una societat de clients en la qual qualsevol servei es regeixi per l’obtenció d’un benefici econòmic ràpid. S’insisteix que les institucions, a les quals van accedint les dretes extremes, facin prevaldre el model de la societat mercat per davant i per sobre de la defensa de drets socials. Pertoca, doncs, esforçar-se a interpretar correctament els fets i fenòmens que ens envolten i a pensar alternatives i accions col·lectives per fer-hi front.
En un entorn que tendeix a malmetre la qualitat dels serveis públics -i la simple prestació d’aquests serveis, de vegades- les amenaces per als sistemes de Formació Professional (FP) són molt clares. No exagerem gaire si diem que la disponibilitat d’una FP potent per part de persones i empreses es troba en una cruïlla i per aquesta raó esdevé una qüestió clarament política. Sense una implicació clara i decidida dels poders públics, les dificultats per consolidar un sistema d’FP sòlid i sostenible seran grans.
Hi ha algun indici d’aquets riscos? En efecte, hi ha un fet que marca un punt d’inflexió: l’entrada significativa de fons d’inversió en l’oferta privada d’FP, particularment en la seva modalitat online. Hi vam fer referència fa setmanes: https://www.opinafp.com/creixement-de-lfp-publica-vs-privada/. Argumentàvem que a remolc del moment dolç de l’FP -molt evident en un increment remarcable de la demanda de formació[i]– diversos fons d’inversió havien irromput en el mercat de la formació amb una política d’adquisicions de centres consolidats i obrint-se camí especialment en l’oferta d’FP online. És una entrada important de capital i si la despesa pública -i amb ella l’oferta d’FP- entrés en un escenari de restriccions severes, arribaria a tenir alguna possibilitat de liderar el creixement de l’FP.
Per què considerem que aquesta entrada de fons d’inversió marca un canvi de tendència cap a una via tan perjudicial? Al fons d’inversió només li importa l’obtenció d’un determinat marge, acordat als anys que sigui. Per tant, farà el que calgui per obtenir-lo i, en aquest sentit, l’opció més sensata és obeir cegament la demanda de formació en detriment de la demanda d’ocupació[ii] i prioritzar obscenament les zones urbanes en detriment de l’equitat territorial.
Deixant provisionalment de banda el fet que els centres privats d’aquestes característiques han de cobrar unes quotes que exclouen a una part d’alumnes potencials, és difícilment qüestionable que una oferta estretament vinculada a les preferències de la demanda de formació tendeix a menystenir o fins i tot oblidar les necessitats d’incorporació de professionals -o d’actualització de les competències del seu personal- per part de les empreses. Per ser útil al desenvolupament del país, l’FP ha de respondre clarament a la demanda d’ocupació -orientada per una prospectiva general de país consensuada en les instàncies públiques creades a aquest efecte com, per exemple, l’Agència FP CAT- i ha de garantir l’estabilitat del sistema. Amb una oferta dependent dels vaivens del mercat i molt esbiaixada cap a les tendències de la demanda de formació, això no és possible.
Cal accentuar, doncs, aquesta servitud amb relació a la demanda d’ocupació i remarcar la necessitat d’estabilitat del sistema. Això implica un increment notable de l’oferta pública -la que millor pot superar els vaivens del mercat- i un lideratge del sector públic que ha de culminar amb la màxima diligència els canvis ja previstos en la Llei d’Ordenació i Integració de l’FP de 2022 i el seu desenvolupament normatiu.
La irrupció dels fons d’inversió en l’oferta d’FP, afegida als reptes econòmics i socials -tecnològics, ecològics, demogràfics…- a la superació dels quals tantes i tantes vegades s’ha dit, amb raó, que l’FP ha de contribuir, reclamen directament un canvi radical en el debat públic i polític sobre l’FP. Aquestes qüestions són les que cal debatre i cal fer-ho amb urgència.
Els termes d’allò que es discuteix amb relació a l’FP no han evolucionat gaire en el que portem de segle. Són debats molt endogàmics i reclosos en àmbits molt minoritaris que acaben tenint poca transcendència pública. En un moment com l’actual no només necessitem que el debat sobre l’FP guanyi molt en visibilitat sinó que abandoni definitivament la lletra petita, la falta d’ambició, la discussió per a coneixedors, per a tècnics, i que es faci eminentment polític. Una FP fragmentada, sense una articulació clara, i regida pels vaivens del mercat, seria una desgràcia per a persones i empreses. Però és perfectament possible.
En un context internacional en què la reducció de drets i serveis públics ha deixat de ser una amenaça per convertir-se en dura realitat, caldrà forçar l’agenda política si volem avançar realment cap a un sistema articulat d’FP. La llei vigent -la de 2022- ho fa possible. Però un bon marc legal sense impuls polític ni realitzacions concretes tendeix a convertir-se en una peça d’hemeroteca. Ara tenim tots els instruments i totes les oportunitats per actuar i evitar lamentar-se en el futur (que a la inutilitat del lament hi afegiria la ràbia per no haver actuat a temps).
Sortosament, hi ha moviments que ja poden anticipar una inèrcia favorable a la consolidació de l’FP com a sistema: intensificar, més del que ja es fa, el creixement de l’oferta pública i garantint que aquesta lideri l’oferta en els sectors econòmics més innovadors; garantir els canvis en la gestió de l’oferta pública per tal que pugui exercir aquest lideratge amb garanties; afavorir un clima de concertació -mantenint les proporcions actuals entre l’oferta concertada i la pública- amb centres de titularitat privada però disposats a apostar clarament per respondre a la demanda d’ocupació; reforçar l’oferta pública d’FP online… i unes quantes accions més que s’inscriguin en la línia de consolidar per al país un sistema d’FP digne de tal nom.
Estem en el moment de decidir si l’FP es considera una estructura de país o és simplement un servei que es pot encomanar al mercat. Considerem que cal entendre aquest moment i actuar en conseqüència. Hem reiterat moltes vegades el nostre parer: cal considerar-ho una estructura de país, perquè les empreses ho necessiten i perquè moltes persones poden aprofitar les oportunitats laborals que aquestes necessitats obriran. En funció d’aquesta convicció cal bastir les polítiques necessàries. Tot això és el que val la pena de discutir. La resta és anar fent temps, sense saber gaire per a què.
Josep Francí, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Oriol Homs.
[i] Anomenarem demanda de formació a la demanda de les persones per cursar cicles d’FP
[ii] Per demanda d’ocupació entendrem la demanda de professionals per part de les empreses