Els reptes de l’FP de grau mitjà

Des de la reforma de la LOGSE (1990) els cicles de Formació Professional (FP) de grau mitjà estan pensats per a formar els futurs professionals qualificats que requereix l’activitat econòmica per un ample ventall de professions, oficis i ocupacions que corresponen al gruix més nombrós de la població ocupada del país, aproximadament la meitat del total dels llocs de treball. Es tracta, bàsicament, d’unes ocupacions que requereixen una expertesa tècnica i un grau d’autonomia i responsabilitat considerada com a mitjana que requereix supervisió.

Aquestes ocupacions tradicionalment han estat ocupades per persones que no disposaven dels estudis ni de les titulacions corresponents per exercir la seva activitat professional, només una minoria disposava de les titulacions corresponents. Aquesta situació ha anat canviant en les darreres dècades, però encara avui dia aproximadament només la meitat dels que ocupen aquests llocs de treball tenen una formació adequada, l’altra meitat o bé no tenen formació o és de nivell inferior, o bé tenen una formació de nivell superior.

A la Unió Europea, el 46% de la població ocupada de l’any 2024 tenia un nivell de formació corresponen als nivells 3-4 de la classificació internacional normalitzada d’educació (CINE 2011). A Espanya aquesta proporció era del 26%. Aquests nivells són els que es corresponen amb els graus bàsics i mitjans d’FP.

Aquestes dades, conegudes des de fa temps, haurien d’estar presents en els debats sobre la funcionalitat dels graus mitjans d’FP arran dels profunds canvis que estan afectant el món del treball i de l’impacte de la crisi demogràfica.

La LOE de 2006 va flexibilitzar la concepció de l’FP com a etapa d’especialització a la finalització de cada nivell d’educació general per facilitar la continuïtat dels estudis fins a la universitat. Per tant, avui l’FP compleix una doble funció: la de professionalització per incorporar les noves generacions al mercat de treball i la de via de progressió acadèmica amb un enfocament especialitzat més i centrat en les activitats professionals que en les branques científiques.

Aquesta estructura formativa a l’actualitat ha de fer front a diversos tipus de tensions que s’interrelacionen entre elles:

1. El canvi demogràfic. Tradicionalment el mercat de treball espanyol ha sigut excedentari amb més persones que buscaven feina que llocs de treball disponibles. Aquesta situació s’està capgirant per la davallada de la natalitat i ens anem acostant a una situació inversa en la que hi ha més llocs de treball disponibles que persones per treballar-hi. Aquest canvi comporta la reformulació dels mecanismes de regulació i funcionament del mercat de treball. Les professions i ocupacions amb menys prestigi social són les que pateixen més per la manca d’atractivitat dels seus llocs de treball, ja sigui per qüestions salarials, de condicions de treball o merament de moda. Alguns dels cicles de grau mitjà estan programats per accedir a aquestes professions.
2. L’increment del nivell educatiu de la població. La generalització de l’escolarització fins al final de l’ESO, malgrat el elevats nivells d’abandonament prematur que encara persisteixen, ha incrementat la capacitat d’aprenentatge de la població. Aquelles ocupacions que tenen una corba d’aprenentatge curta, de setmanes, per iniciar el seu recorregut professional, com és el cas d’algunes ocupacions del comerç, de la restauració o de la distribució, s’abasteixen de mà d’obra amb una formació no adequada ja que la seva capacitat d’aprenentatge és suficient per, amb un temps curt, adquirir un nivell d’autonomia i expertesa que els fa rendibles. En canvi, l’oferta d’FP en aquests sectors, molt més completa i llarga, pensada no tant en els primers passos de la inserció professional sinó en una professionalització més madura, competeix amb els que comencen a treballar sense cap formació prèvia.   
3. Els canvis en el mon productiu. La maduració de la transició tecnològica des dels anys 80 del segle passat i les innovacions que s’hi han afegit estan transformant alguns dels processos productius que semblaven amb molt de futur però que a mesura que passa el temps decau la seva utilitat. És el cas dels nivells operatius de la informàtica que avui ja no tenen cabuda com a perfil propi en l’organització de la producció i dels serveis d’aquest sector, però que en canvi si que tenen sentit com a incorporació de coneixements en totes les professions i ocupacions per la generalització dels instruments informàtics.  
4. La formació continua. Els canvis rapits en l’activitat econòmica fan difícil de preveure en exactitud quines seran les competències professionals necessàries per a l’exercir la gran majoria de la professions. Malgrat ja sabem l’orientació i les grans tendències, els detalls encara se’ns escapen i per tant es fa difícil poder dissenyar a llarg termini la formació necessària per exercir una ocupació determinada. A més, ja sembla clar que com a mínim durant unes quantes dècades les persones desenvoluparan diverses ocupacions al llarg de la seva vida. Per tant el concepte de formació inicial per a preparar-se per a exercir una professió per tota la vida, avui ja no té sentit i cal dotar als individus de les capacitats d’aprenentatge necessàries perquè puguin governar la seva trajectòria professional a partir d’àmplies capacitats polivalents i d’adaptació als canvis que caldrà anar renovant contínuament al llarg del temps.  
5. La incorporació de la població immigrant. La necessitat d’incorporar mà d’obra d’altres països per tal de cobrir les necessitats laborals al nostre país comporta dedicar una atenció específica a les persones d’aquest col·lectiu, molts de les quals es dedicaran a les ocupacions que menys atracció tenen pels nadius, i per les quals en general no tenen la qualificació necessària per a exercir-les. Si no es vol tornar a repetir un model de gestió desqualificada de la mà d’obra, que ja estàvem superant, caldrà dotar aquesta població d’una formació específica. Per cultura, per trajectòries professionals i familiars, per recorreguts formatius diferents i perquè en molts casos no han tingut temps de seguir tota una escolarització complerta en el nostre país, aquest col·lectiu requereix una atenció especial i unes condicions d’accessibilitats a la formació adaptada.  

Totes aquestes tensions es concentren en els graus mitjans d’FP de forma diversa, ja sigui per una gran diversitat a les aules; per unes expectatives molt diferenciades entre els que segueixen la via de l’FP com a via d’accés a estudis superiors i els que busquen una forma d’incorporació més ràpida al mercat de treball; per la pressió del cost d’oportunitat entre una escolarització més llarga amb una inserció més incerta i una incorporació ràpida en unes ocupacions amb baixes barreres de qualificació inicial; per la focalització de les narratives d’èxit amplificades per les xarxes socials i estratègies de màrqueting en unes ocupacions minoritàries, i el desconeixement d’altres ocupacions invisibilitzades però amb elevades oportunitats d’inserció…

Si a més hi afegim l’arribada als cicles d’FP de persones amb uns nivells educatius no suficients per les dificultats de generalitzar a tota la població l’èxit educatiu a l’etapa obligatòria de l’ESO, podem concloure que és urgent afrontar el debat sobre la funció dels graus mitjans, sense caure en simplificacions entre una via escolaritzadora i una altra professionalitzadora.

Cal partir d’una visió més complexa que suposa redissenyar quina és la formació professional que requereixen les qualificacions intermèdies del mercat de treball que són i continuaran, en les pròximes dècades, constituint el gruix més important de les ocupacions del futur, tenint en compte que anem evolucionant cap a una societat de professionals que fins i tot per a les ocupacions més senzilles calen uns coneixements i una habilitats que requereixen capacitats d’aprenentatge renovades.

I per aquest debat segurament caldrà utilitzar conceptes com polivalència, flexibilitat, personalització de les ofertes per enfocar-les a satisfer demandes diverses, recorreguts i itineraris progressius, acumulació i certificació àgil de competències adquirides, integració dels aprenentatges formals, no formals i informals, orientacions eficaces…

Es tracta de fer front a reptes de futur i no retornar a debats del passat, partint dels grans èxits aconseguits en la ampliació dels nivells d’educació i coneixement del conjunt de la població que ens permet albirà una humanitat capaç de produir bens i serveis de forma molt més productiva i en benefici del benestar general de tota la població.

Oriol Homs, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Josep Francí.