Entrevista a Juan Cañete, director de l’Institut Illa dels Banyols

El debat sobre l’ampliació o no de l’aeroport d’El Prat és un tema controvertit i recurrent a la societat catalana. Partits polítics, entitats, agents socials i ciutadania en general té la seva opinió al respecte i no dubta expressar el seu acord o rebuig a l’ampliació. Però aquest intens debat, que genera tanta polèmica, no va mai acompanyat d’una referència a un aspecte que, en la nostra modesta opinió, cal també resoldre. Ens referim a si Catalunya disposa dels tècnics i professionals necessaris per atendre l’activitat aeroportuària i si té els recursos de formació adients per a proveir-los ara i a mig i llarg termini. Per aquest motiu hem entrevistat el Sr. Juan Cañete, director de l’Institut Illa dels Banyols, d’El Prat de Llobregat, l’únic centre públic del Departament d’Educació de la Generalitat que imparteix l’especialitat Aeronàutica a Catalunya.

Quin ha estat l’origen i el desenvolupament dels ensenyaments d’aviònica / aeromecànica a l’Institut Illa dels Banyols? Quines especialitats oferiu i quants alumnes teniu?

L’Institut Illa dels Banyols ofereix formació específica en aeromecànica i aviònica des del curs 1999-2000 com a resposta a una necessitat de territori i una aposta dels Serveis Territorials del Baix Llobregat i la Direcció General de Formació Professional del moment.

L’oferta actual lligada a la formació Aeronàutica comença amb un Programa de Formació i Inserció (PFI) -Auxiliar d’operacions aeroportuàries, amb 15 alumnes- continua amb un Cicle Formatiu de Grau Mitjà -TM30 Electromecànica de Maquinària, en què hi tenim 30 alumnes per curs- i culmina amb una oferta prou completa dels següents Cicles Formatius de Grau Superior:

• Itinerari Ala Fixa 2*3 que, en 3 cursos escolars, permet d’obtenir dos títols de Grau Superior: TMB0 Manteniment Aeromecànic en Avió de Turbina i TMD0 Manteniment Aeromecànic en Avió Pistó. Aquest itinerari el comencen 28 alumnes cada curs.

• Itinerari Ala Rotativa 2*3, igual que en el cas anterior, tres cursos escolars per obtenir els títols de Grau Superior següents: TME0 Manteniment Aeromecànic en Helicòpter de Turbina i TMF0  Manteniment Aeromecànic en Helicòpter Pistó. En aquest cas comptem amb 21 alumnes cada curs.

Com aclariment destacar que aquests Cicles Formatius de Grau Superior de Manteniment Aeromecànic son els únics que superen les 2.500h arribant a les 3.000h per tant, sí o sí, cal fer 3 cursos.

• TMC0 Manteniment de sistemes electrònics i d’aviònica d’aeronaus (21 Alumnes per curs).
• HTF0 Guia, Informació i Assistències Turístiques/Tripulants de Cabina Passatgers (30 Alumnes curs).

Quins consideres que són els aspectes més innovadors dels vostres ensenyaments tècnics i professionals?

Crec que podem assenyalar-ne alguns sense cap falsa presumpció. Un d’ells seria l’aprovació EASA Part 147 (Agència Europea de Seguretat Aèria) que permet homologar la formació aeronàutica segons els estàndards europeus. També destacaria la participació en programes de mobilitat internacional Erasmus+ o l’adopció de metodologies actives i treball per projectes, com el desenvolupament de projectes intercicles i d’aula d’emprenedoria. O, d’altra banda, la implantació de l’estratègia digital de centre i ús intensiu de Google Classroom, programari de gestió i sistemes de qualitat ISO 9001. O, per acabar, la participació als programes i projectes que impulsa la Direcció General de Formació Professional: Catskills, FP Emprèn. Integra FP-Certificats de Professionalitat, Assessorament per a l’acreditació de competències…

Existeix consciència de la importància de formar tècnics especialistes en el sector per part de les administracions? Quina és la situació d’aquests estudis a Catalunya?

El manteniment de l’aprovació EASA Part 147 requereix la implicació directa del Departament d’Educació i Formació Professional, que demostra consciència institucional respecte a la importància d’aquests estudis, però reivindiquem els recursos necessaris per estar l’alçada. Hem estat el primer centre públic en obtenir aquesta aprovació i actualment nomes hi ha un altra centre públic que tingui aquesta distinció que audita AESA i que és una competència delegada d’EASA o sigui és un reconeixement Europeu i malauradament no tenim els mateixos recursos ni tenim la mateixa implicació de totes les administracions que haurien de donar cobertura a una formació estratègica i de país que ens hauria de posicionar en el lloc que ens toca.

Ho veiem amb certa frustració, portem molts anys picant pedra i veiem com tot i ser pioners altres comunitats ens estan passant per davant i continuem essent la comunitat amb més activitat aeronàutica. Cal una estratègia compartida entre les diferents administracions, institucions, ajuntaments, i empreses o sigui actors amb corresponsabilitat. Actualment ja esta passant que les empreses han de marxar a fer part de la seva activitat fora, tenim un volum d’empreses amb activitat aquí que fa que d’altres llocs s’enviï alumnat per formar-los i anunciem la dificultat que això pot suposar pels nostres alumnes i les seves possibilitats. A més, es destaca la necessitat de mantenir una plantilla estable per equiparar les condicions laborals als professionals del sector, una reivindicació recurrent del centre.

Com a administració (Institut i Serveis Territorials), juntament amb l’agencia FPCAT, vàrem constituir una comissió per tractar en profunditat aquesta situació i aprofitar oportunitats, però malauradament amb els canvis polítics encara no hem pogut reactivar la comissió tot i que tenim inputs positius i tothom resta a l’espera.

La singularitat i les necessitats d’aquesta formació son molt especifiques i molt diferencials respecte la resta de Formació Professional. Esdevenir un centre Integral en formació Aeromecànica-Aeronàutica-Aviònica ho entenem com a estratègic.

Quina relació teniu amb les empreses del sector? Feu formació dual?

Sí, el centre té convenis de Formació Professional Dual amb empreses del sector. Podríem dir que a totes les companyies que operen a l’Aeroport del Prat hi tenim alumnes; algunes d’elles ja tenen mes de la meitat de la plantilla amb ex-alumnes del nostre institut. Aquestes col·laboracions estan estructurades mitjançant comissions de seguiment i coordinació específica per cada conveni.

A més, hi ha una figura de coordinació específica de les formacions en centres de treball d’Aeromecànica i Aviònica i d’helicòpters, encarregats de mantenir els contactes amb empreses, universitats (com la Universitat Politècnica de Catalunya) i de gestionar projectes d’intercanvi i estades.

Podeu comptar amb la col·laboració de tècnics especialistes en actiu en la formació dels joves?

Sí, la col·laboració amb tècnics especialistes es concreta mitjançant la xarxa generada pel mateix centre. Aquest hauria de ser un gran canvi. Estem esperant a la materialització de l’aplicació de la nova Llei d’FP 3/2022 d’Ordenació d’integració de l’FP i posteriorment el Reial Decret 659/2023 de 18 de juliol, pel qual es desenvolupa l’ordenació del Sistema de Formació Professional on cal que es defineixi la figura de l’Expert antic Especialista.

Per nosaltres, disposar de personal qualificat és la pedra angular de la formació, però no volem passar per alt la dificultat que tenim per trobar aquest perfil de professorat. Tenim moltes propostes per definir aquesta nova figura i ens agradaria que aquest moment de canvi pugui comportar obrir la mirada per establir relacions amb les empreses i garantir la millor qualitat a les aules i això seria un guany pel sector i per la formació, al nostre entendre donaria resposta a moltes de les dificultats actuals.