Fòrum Opina FP: Rafa Porcel i Irene Bachetti
Obrim el web Opina FP a d’altres autores i autors, a reflexions que considerem que poden ser d’utilitat per a l’impuls de l’FP. En cap cas entrem en el contingut dels articles d’aquestes col·laboracions externes que, per tant, són de responsabilitat exclusiva de qui els signa.
Models locals d’orientació com a resposta als reptes educatius
El context actual, caracteritzat per la globalització, l’avenç de la tecnologia, els reptes demogràfics i l’agudització de les desigualtats, han provocat dinàmiques socials que aguditzen la crisi dels sistemes educatius aclaparats amb problemes com els efectes de la matrícula viva, l’impacte de la segregació social en els centres educatius, l‘abandonament escolar prematur o la frustració de persones insatisfetes amb els seus acompliments professionals.
Aquestes situacions evidencien la importància que l’orientació educativa i vocacional ha adquirit en els moments de transició, acadèmica i professional, per ajudar a les persones a assolir els seus objectius vitals. Si bé som conscients que actualment aquesta tasca s’intenta fer des de les tutories i els departaments d’orientació pedagògica, pensem que en la majoria d’ocasions resulta del tot insuficient i es concentra principalment en períodes molt concrets de l’any (període de preinscripcions, etc.).
Davant d’aquest repte, pensem que resulta fonamental que les institucions públiques, en especial aquelles que són més properes a la ciutadania -les administracions locals- apostin i desenvolupin projectes d’acompanyament vital de la joventut mitjançant el disseny de Models d’Orientació Local (MOL) propis. Nosaltres tenim l’experiència d’haver desenvolupat models d’orientació en el marc de programes locals impulsats pels ajuntaments de poblacions com Pineda de Mar, Montornès del Vallès, Sta. Maria de Palautordera i en les aplegades en la Mancomunitat la Plana. És en funció d’aquestes experiències que hem reunit elements per a respondre a la pregunta de com haurien de ser aquests serveis d’orientació per donar resposta a tots aquests reptes col·lectius (abandonament prematur, desigualtat, etc.).
D’entrada, pensem que els ajuntaments haurien de prendre la iniciativa i no pensar que seran les persones joves les que s’aproparan als serveis municipals per iniciativa pròpia. És a dir, que són els propis ajuntaments els que han de dissenyar serveis d’orientació municipals que, mitjançant el treball en xarxa entre les diferents àrees municipals (Educació, Joventut, Promoció Econòmica i Benestar Social) i, sempre en coordinació amb els Centres Educatius, vagin a buscar als joves allà on són per oferir-los una orientació de qualitat.

En segon lloc, volem remarcar que aquesta iniciativa municipal s’ha de fer en estreta col·laboració amb els instituts públics i els centres educatius de la localitat de què es tracti. La iniciativa dels ajuntaments, necessària, cal que es coordini amb les accions d’orientació que gestiona l’administració educativa en l’àmbit local. Les institucions educatives no poden menystenir l’acció conjunta amb les administracions locals en benefici, en aquest cas, de persones joves i no tan joves que necessiten guiatge en les decisions a prendre sobre el seu futur educatiu i professional.
En tercer lloc, pensem que aquest MOL s’hauria de basar en el model d’orientació per competències. Un model que, mitjançant les preguntes adients en cada moment, fa a les persones joves protagonistes del seu procés de presa de decisions, acadèmiques i professionals, però sempre amb l’acompanyament proper d’un professional capacitat per oferir el suport necessari quan aquests ho requereixin. Amb aquest objectiu, ja ho hem dit, caldrà intensificar i coordinar l’orientació acadèmica i professional als centres educatius i fer un acompanyament també a les famílies, part molt important del procés d’orientació per la seva capacitat d’influència.
Finalment, i tot i que seria ideal que ja es contempli algun servei des de l’Educació Primària, pensem que resulta imprescindible que aquest MOL s’iniciï a la Secundària tenint en compte el màxim d’aquests aspectes clau:
- Ha d’incorporar tres nivells: universal, personal i familiar, per a garantir l’accés a una orientació de qualitat al conjunt de la ciutadania, sigui quin sigui el seu origen o classe social.
- Ha de de contemplar els tres àmbits clau a l’hora de prendre decisions acadèmiques i professionals:
- autoconeixement: què m’interessa, que em motiva, que se’m dona bé i, sobretot, què es allò que em fa únic
- què ens ofereix l’entorn: oferta acadèmica, sortides laborals, oportunitats, noves tendències, etc.
- quines són les eines clau per a una presa de decisions objectiva que em permeti definir un objectiu (acadèmic i/o laboral) i definir un pla d’acció per aconseguir-lo.
- Ha de connectar l’orientació que es fa a l’Institut -i centres educatius en general- amb l’orientació que s’ofereix posteriorment des dels serveis municipals. Cosa que implica un treball coordinat i en xarxa entre els agents implicats per dissenyar uns serveis adaptats a cada moment i necessitat.
- Ha de tenir la capacitat de detectar els joves de més risc, a partir de l’etapa d’educació obligatòria, i garantir-los suport i acompanyament personalitzats per evitar l’abandonament escolar i possibles conductes de risc.
- Han de ser els tècnics municipals -preferiblement els de l’àrea de Joventut, segons la nostra experiència- els que assumeixin el protagonisme en la gestió directa d’aquests serveis d’orientació, per tal que puguin esdevenir els referents municipals de les persones joves quan aquests necessitin orientació.
- S’han d’establir circuits clars i espais de coordinació entre els diferents serveis socioeducatius que atenen a les persones joves (instituts, espais joves, serveis de promoció econòmica, etc.) perquè aquestes tinguin clar a on poden trobar el que necessiten en cada etapa de la seva vida.
L’objectiu d’aquest plantejament, per tant, és que els joves i les seves famílies se sentin acompanyats pels serveis municipals al llarg de tot l’itinerari formatiu, amb especial atenció als moments de transició i a aquells joves amb més dificultats per prendre decisions.
Un Model d’Orientació Local (MOL), en definitiva, que garanteixi la igualtat d’oportunitats ajudant a totes les persones joves a desenvolupar les competències necessàries per buscar informació, processar-la, discriminar-la i prendre decisions fonamentades, com a mitjà per a garantir que podran autogestionar el seu procés de creixement, acadèmic i professional, al llarg de tota la seva vida.
Rafa Porcel és Pedagog i Director de Projectes i Continguts d’EYSKILLS
Irene Bachetti és Economista i Project Manager d’EYSKILLS