I si ens atrevíssim a més?
Recentment, el Govern de la Generalitat ha aprovat crear un nou centre de Formació Professional (FP) en salut i atenció a les persones en el recinte de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. És una bona noticia que cal celebrar pel que significa d’ampliació de l’oferta de places d’FP en l’àmbit de la salut en el que fan falta molts professionals qualificats.
A més, que el centre estigui integrat -juntament amb la Facultat de Medicina i l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona- en el Campus d’Aprenentatge d’un dels hospitals de referència del país és també una bona noticia perquè reforça la relació de l’FP amb la recerca, la innovació i el món universitari.
El model Be_Pro promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona que pretén situar els centres de formació especialitzats sectorialment directament en els entorns productius relacionats, constitueix un bon exemple de planificació territorial que confirma la voluntat d’orientar l’oferta formativa a cobrir les necessitats de qualificació dels diferents sectors productius.
A la ciutat de Barcelona hi ha 4 centres públics dedicats a formar professionals del sector sanitari, tres dels quals ubicats en l’entorn de tres dels hospitals de referència a la ciutat: l’Hospital del Mar, l’Hospital de la Vall d’Hebron i ara l’Hospital de Sant Pau. Entre tots quatre atenen el 29,42% dels 13.914 alumnes matriculats en cicles formatius de la família professional sanitària segons dades de l’Observatori de la FP de la Fundació FP BCN. La previsió de places pel nou centre pel curs 2025-2026 -en què estarà ubicat provisionalment al carrer de Lepant- és de 377 places. La dimensió de places prevista quan el centre s’instal·li definitivament al recinte de Sant Pau és de 700, de les quals 500 seran de nova creació. Per tant, el sector públic encara està lluny de poder oferir el volum de professionals que el sector requereix.
El sector sanitari és un dels sectors pioners en la introducció d’innovacions tecnològiques que permetran una millor atenció sanitària i una major productivitat dels recursos esmerçats però que requeriran un esforç important en la formació de nous professionals i en el reciclatge dels ja existents en la seva utilització. La noticia que comentem avui és un pas endavant en la bona direcció, però el repte que suposa fer front a les necessitats actuals i futures del sector sanitari davant de la magnitud dels canvis en curs ens porten a fer algunes reflexions en la línia de mirar d’aconseguir els màxims resultats amb el mínim de recursos, ja que aquests són escassos i els resultats esperats són quantiosos.
El model Be_Pro proposa la màxima coordinació i treball en xarxa entre els centres d’una mateixa especialització sectorial. Ens preguntem: com es pot portar aquest principi a les seves màximes conseqüències? ¿Es podria passar de la coordinació a dissenyar centres articulats en una mateixa estructura de gestió, ja sigui un sol centre amb delegacions als diferents hospitals o bé una confederació de centres integrats en una mateixa estructura de gestió comuna?. Una proposta d’aquestes característiques facilitaria l’adaptació de cada centre a les necessitats de cada hospital i al mateix temps permetria estalviar en estructures de gestió i coordinació i sobretot en equipaments.
L’equipament d’aquests centres en material altament tecnològic i especialitzat -com poden ser, per exemple, les cabines de simulació- és molt car i, a més, en els pocs centres que tenen aquestes cabines, solen estar infrautilitzades a unes poques hores d’utilització a la setmana. Si es distribueixen entre els diferents centres però amb un ús compartit poden rendibilitzar-se molt més i per tant, amb els mateixos recursos es podria disposar de molt més material per al conjunt de centres.
Un centre integrat d’aquestes característiques permetria una musculatura organitzativa per desenvolupar amb ambició les funcions que avui es demanen a un centre i que petits centres no tenen la capacitat de poder dur a terme: projectes d’innovació, serveis de formació a les empreses del sector, acreditació de competències, projecció internacional…
Un plantejament d’aquestes característiques requereix, tal i com hem manifestat en més d’una ocasió, flexibilitat organitzativa i l’exercici ple de l’autonomia de gestió dels recursos humans i tècnics dels centres per tal d’aconseguir els resultats esperats de forma molt més eficient. Al mateix temps, és important trobar fórmules d’integració de representants dels centres de formació en les estructures directives dels hospitals per tal de conèixer de primera mà les seves necessitats d’incorporació de professionals -i de les seves plantilles actuals- i poder, així, oferir els serveis de formació més adients. L’organització actual de l’Institut d’FP Sanitària Hospital del Mar i la trajectòria del seu antecessor -l’Institut Bonanova- aporta pautes interessants per tenir-les en compte en aquest procés.
En resum, concentrar les estructures de gestió dels centres i dotar-los de més flexibilitat i autonomia són dues apostes factibles que permetrien aconseguir més resultats amb els recursos disponibles. El nou centre creat a l’Hospital de Sant Pau proporciona la possibilitat d’experimentar en aquesta línia. A més, un cop feta una prova pilot en el sector sanitari, es podria estudiar la seva generalització a d’altres sectors.
Oriol Homs, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Josep Francí