No oblidem l’FP

Arran dels resultats de PISA i del malestar dels docents, hi ha un ampli consens per orientar el debat sobre el sistema educatiu cap a un gran acord de País a llarg termini sobre l’educació a Catalunya.

Aquest acord estarà condicionat en gran mesura per les dificultats per resoldre els grans reptes de l’educació acumulats en els darrers anys. Tanmateix, les grans transformacions que afecten les nostres societats avançades requereixen una mirada de futur que posi les condicions per, a més de resoldre els problemes del passat i del present, dotar el sistema de la capacitat d’adaptació als reptes que s’aniran concretant en les pròximes dècades. 

L’educació sempre ha necessitat mirar lluny perquè educar i ensenyar requereix temps. Dos són els grans reptes que cal enfocar. El primer és educar tota la població per fer-ne ciutadans i ciutadanes d’una societat cohesionada i benestant en les condicions que s’aniran consolidant en les properes dècades; afecta principalment les etapes de l’educació obligatòria. El segon és oferir la formació necessària per desenvolupar les capacitats professionals de tota la població al llarg de la seva vida, en consonància amb les necessitats de qualificació del sistema econòmic; afecta les etapes de l’educació secundària i terciària postobligatòria. Aquests dos reptes requereixen plantejaments i solucions diferenciades.

Formar-se tota la vida

Si acceptem els compromisos adquirits amb els objectius de la Unió Europea —que cap persona s’incorpori al mercat de treball sense una preparació professional adequada, des dels treballs més senzills fins als més complexos, i que cal reciclar anualment com a mínim el 60% de la població ocupada—, és fàcil concloure que cal una revisió en profunditat de tot el sistema educatiu postobligatori per poder aconseguir aquests objectius.

Actualment encara hi ha massa joves i massa persones d’origen migrant que s’estan incorporant a l’ocupació sense la preparació adequada, i estem molt per sota dels objectius d’actualització de les competències professionals de la població activa, ocupada o desocupada.

Tenim un potent sistema educatiu inicial que ha d’estendre les seves capacitats per acompanyar tota la població en les seves necessitats formatives al llarg de tota la seva vida. Això significa, per exemple, que el nivell universitari i la formació professional (FP) hauran de passar de basar-se en la transmissió, a un col·lectiu jove amb dedicació principalment completa, dels coneixements per exercir una professió estandarditzada durant tota la vida, a reorganitzar-se per poder respondre a les necessitats de qualificació dels itineraris professionals canviants que vagi seguint la població adulta per adaptar-se als canvis del món del treball, compartint temps de treball i temps de formació.

Un model de formació inicial qüestionat

El nivell educatiu que ha assolit la majoria de la població en les darreres dècades ha incrementat molt la seva capacitat d’aprendre i, per tant, la facilitat per dominar les tasques professionals més simples; en canvi, els canvis tecnològics i organitzatius en curs fan més complex el domini de les competències més elevades. La majoria de les ocupacions actuals, i encara més les del futur, ja no es basen tant en el «fer» com en organitzar, coordinar, controlar, comunicar, avaluar, experimentar, innovar… Això exigeix persones molt més madures professionalment, i aquesta maduresa només es pot adquirir exercint-la. 

La solució dual

Incorporar un nou model basat en l’alternança dual entre estudi i treball des del primer dia de l’itinerari formatiu, tant en els nivells de l’FP com en els universitaris, permet que la persona adquireixi els nivells adequats de maduresa professional en el moment d’obtenir la titulació corresponent i que s’incorpori a l’ocupació al nivell que li correspon, reduint les corbes d’aprenentatge i d’adaptació al lloc de treball, fet que contribueix a millorar la productivitat empresarial i, de retruc, les perspectives professionals de la població i les seves condicions d’accés a l’ocupació.   

El model dual també és el més adequat per als nivells més bàsics de qualificació. En comptes del model actual, en què la majoria d’aquestes ocupacions estan cobertes per persones amb nivells de qualificació més elevats que, mentre adquireixen la maduresa professional per fer el salt a un altre nivell, és molt més apropiat incorporar-hi persones que, en un procés d’alternança entre formació i treball, adquireixen en unes poques setmanes les competències simples necessàries per al seu lloc de treball, com a inici d’un itinerari cap a funcions més complexes en un procés de formació contínua. Aquesta via permet captar persones en estadis de desenvolupament personal i professional bàsics, d’alt valor en un moment de declivi demogràfic i, per tant, de reducció de les persones disponibles en el mercat de treball.

Repensar l’FP bàsica i els graus A, B i C de la nova organització del sistema d’FP facilitaria oferir perspectives més positives a l’elevat volum d’alumnat que finalitza amb dificultats l’etapa de l’educació obligatòria. Fins que l’ESO no sigui capaç de formar de manera universal i inclusiva tot el seu alumnat, establir un pont amb l’FP bàsica en la modalitat dual pot contribuir a solucionar un problema que tardarà temps a poder-se resoldre definitivament.

La Llei orgànica 3/2022, d’ordenació i integració de l’FP, posa les bases per a la implementació del model dual de formació al nivell de l’FP, però encara falta adequar els mecanismes organitzatius i normatius necessaris per a la seva aplicació generalitzada. En el nivell universitari encara s’està en una etapa experimental.  

Ara bé, cal insistir que la formació, per si sola, no ho resoldrà tot. Sense un canvi en profunditat del model econòmic i, en conseqüència, del mercat de treball, les ocupacions de baixa qualificació continuaran absorbint una bona part dels joves i de les persones d’origen migrant, i els itineraris de progrés professional que hem descrit difícilment passaran del paper a la realitat. Si no s’hi posa remei, s’anirà obrint pas el risc de consolidar una societat partida en dues: d’una banda, persones qualificades i ben remunerades; de l’altra, persones sense qualificació, amb sous baixos i horaris abusius. Una aposta ambiciosa per la formació ha d’anar acompanyada, doncs, d’una política econòmica que generi ocupació de qualitat.

La prioritat dels problemes que afecten actualment l’educació obligatòria no hauria de fer-nos oblidar les qüestions que plantegem a l’hora d’elaborar un pacte de País per afrontar els reptes de futur de l’educació a Catalunya, ja que, en el millor dels casos, no tindria cap sentit tenir una ciutadania ben formada si les seves capacitats professionals no corresponen a les necessàries per aconseguir un país capaç de mantenir-se en els nivells elevats de benestar i cohesió social, com ho hem estat en l’etapa industrial.     

Oriol Homs, Francesc Colomé, Xavier Farriols i Josep Francí