Formació en empresa per a tothom

Combinar la Formació Professional inicial amb la formació en la empresa és la metodologia que registra la major acceptació entre els diferents actors (joves en formació, formadors i empresaris). Les seves diferents varietats, ja sigui la Formació en centres de treball, l’alternança, o la Formació Dual (general o intensiva) han fet palès que  combinar formació en el centre i en l’empresa millora molt la qualitat de la formació i afavoreix l’accés dels joves al mercat de treball i la seva inserció laboral.  

Per aquest motiu interessa analitzar perquè alguns col·lectius no hi poden accedir. Cal definir formules que resolguin el bloqueig que impedeix  a certs  joves en formació, ja sigui en Cicles formatius o en els Programes de Formació i inserció, accedir a l’empresa per a realitzar la FCT o qualsevol modalitat de la FP Dual. La substitució de les pràctiques en empresa per altres activitats o projectes en el centre no resolen el problema i, a més, no permeten que el/la jove assoleixi les competències tant tecnològiques com generals que aporta una estada formativa en l’empresa.

A partir de l’1 de gener de 2024 estan inclosos en el sistema de la Seguretat Social d’alumnes que realitzin pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes incloses en programes de formació, que inclouen les realitzades per alumnes universitaris i de Formació Professional.

La inclusió afecta les pràctiques d’alumnat universitari,  les realitzades per alumnes de Formació Professional, sempre que aquestes no es prestin en el règim de Formació Professional intensiva; així com les dutes a terme per alumnes d’ensenyaments artístics superiors, ensenyaments artístics professionals i ensenyaments esportius del sistema educatiu.

La Formació Professional es pot fer sota qualsevol dels dos règims: el general (sense cobrar) i l‘intensiu (mitjançant contracte o transitòriament amb beca). Ambdós règims impliquen l’alta a la Seguretat Social.

La Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, preveia a l’article 9.3 el dret dels estrangers residents a l’educació no obligatòria. El terme “residents” va ser declarat inconstitucional i nul per la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 236/2007, de 7 de novembre, la qual afirma en el fonament jurídic 8: “En conclusió, el contingut constitucionalment declarat pels textos a què fa referència l’art. 10.1 CE del dret a l’educació garantit a l’art. 27.1 CE inclou l’accés no només a l’ensenyament bàsic, sinó també a l’ensenyament no obligatori, del qual no poden ser privats els estrangers que es trobin a Espanya i no siguin titulars d’una autorització per residir-hi.”

Ara bé, d’acord amb l’article 5.1 del TRLSS i 42 del Reial decret 84/1996, de 26 de gener, els estrangers han d’estar legalment a Espanya per tal de poder ser donats d’alta a la Seguretat Social

Per tant, els estrangers no ”residents” tenen dret a l’educació, però la normativa laboral els impedeix ser donats d’alta a la Seguretat Social, i per tant, no poden completar els ensenyaments o programes de Formació Professional del sistema educatiu, ni en el règim general ni en el règim intensiu.

Davant d´aquesta situació, a Catalunya, es va publicar la Resolució EDU/1725/2024, de 14 de maig, relativa a les activitats alternatives de l’alumnat que no pot obtenir l’alta a la Seguretat Social per fer les pràctiques obligatòries no remunerades, mentre cursa ensenyaments o programes educatius no universitaris. Aquesta resolució permet a aquest alumnat i sense cap demora completar els estudis i obtenir la titulació, fent les pràctiques en el propi centre.

Aquesta solució no és la desitjable doncs no  permeten que el/la jove assoleixi les competències tant tecnològiques com generals que aporta una estada formativa en empresa, i tampoc es podrà inserir en el mercat laboral. Per tant, quines alternatives hi ha?

La solució obvia és que la normativa laboral sigui congruent amb la sentència del tribunal constitucional i permeti als estrangers no residents ser donats d’alta a la Seguretat Social. Ara bé, si s’aconseguís, l’alumnat podria superar el cicle formatiu o el programa d’inserció, però no podrà fer un contracte laboral un cop finalitzats els estudis. Certament, amb el nou procés de regularització d’estrangers que s’acaba d’aprovar potser ho podrien aconseguir.

També es poden intentar altres vies, per a fer les pràctiques formatives, com ara d’intentar suplir la falta d’alta a la Seguretat Social mitjançant la subscripció d’assegurances entre els titulars dels centres de formació i les empreses o organismes equiparats; ara bé, a efectes de la Inspecció de Treball és una via molt arriscada doncs no hi ha cap seguretat jurídica de que no acabi generant sancions.

Finalment podem assenyalar, en l’horitzó, un fet nou: com caldrà gestionar l’arribada futura de persones de tercers països? Concretament ens referim a la Recomanació (UE) de la Comissió de 15 de novembre de 2023, relativa al reconeixement de les qualificacions dels nacionals de tercers països. Tot i el seu caràcter no vinculant (article 288 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea), la Recomanació permet guiar el desplegament de les competències en matèria de reconeixement de les qualificacions, en un aspecte que es considera de força interès i que previsiblement incrementarà la seva importància en el futur per la coincidència, en la Unió Europea, de la manca de treballadors i l’envelliment demogràfic. Les quatre regularitzacions d’estrangers hagudes fins ara fan pensar que el flux d’arribada d’estrangers “no residents” no s’aturarà. L’administració pot, si vol, anticipar-se al problema i evitar que durant llarg temps hi hagi bosses de gent sense regularitzar, sense poden treballar legalment i, per tant, sense una perspectiva social positiva per a tothom.

Per tot l’exposat, per part de l’administració es podrien emprendre algunes iniciatives:

1. Amb caràcter immediat, mitjançant l’elaboració d’un criteri interpretatiu, per a donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional, establir que l’alumnat estranger no resident pot ser inscrit a la Seguretat Social per a fer la formació dual en règim general (atès que no implica relació laboral).
2. A mitjà termini, valorar la conveniència de possibilitar l’acreditació de competències de persones procedents de tercers països, abans de la seva arribada a l’Estat Espanyol i, així mateix valorar si aquesta acreditació de competències es vinculable a l’obtenció del permís de treball.

Txema Guillén i Pujol