La Formació Professional i el talent. Els prejudicis acadèmics sobre l’ FP

El sistema educatiu espanyol —igual que altres sistemes hereus del model napoleònic— s’ha desenvolupat sobre la perversió de considerar que l’èxit educatiu només es dona quan l’alumne accedeix a la universitat. Així, tota desviació d’aquesta ruta és sovint vista com un fracàs i, naturalment, les expectatives sobre l’alumnat de Formació Professional (FP) se situen automàticament per sota de les del seu homòleg universitari.

Aquest enfocament té conseqüències greus: d’entrada, distorsiona les metodologies i els sistemes d’ensenyament-aprenentatge, sobrevalorant unes competències per damunt d’altres i impedint que els ensenyaments bàsics puguin incorporar competències relacionades amb la tecnologia, l’habilitat manual o la resolució de problemes pràctics reals, de manera que es consideren prioritàries una sèrie de competències més lligades al coneixement abstracte que, sovint, presenten una dificultat innecessària per a aquests nivells i que acaben no tenint cap significat per als alumnes. Així, el talent de les persones joves que opten per l’FP sovint no és reconegut, i quan ho és, l’objectiu principal esdevé empènyer-les un cop més cap a la universitat.

Aquesta dinàmica ha provocat que el valor de l’FP es mesuri més per la seva capacitat d’inserció laboral —efectiva i real, per cert— que no pas per la seva capacitat de generar talent, innovació i fins i tot excel·lència en els àmbits en què opera.

1. El futur del treball: complementarietat i competències humanes

Tanmateix, l’impacte d’aquestes innovacions tecnològiques dependrà crucialment de factors com l’organització que les incorpori, la regulació que s’estableixi (com en el cas de les plataformes) i els valors socials i culturals sobre l’ocupació. A més de la tecnologia, cal considerar l’impacte de l’envelliment global, el canvi climàtic i la creixent internacionalització de l’economia.

2. El nou perfil professional

Des del punt de vista dels canvis que s’estan produint, l’escenari més probable —i en el qual coincideixen les diverses anàlisis— és el de la complementarietat entre l’activitat humana i els processos automatitzats. Igual que va passar amb la Revolució Industrial, la configuració d’un nou perfil de treballador capaç d’interactuar amb l’automatització —fins i tot en tasques d’alt valor afegit i presa de decisions— requerirà temps i canvis profunds en els processos de formació.

Les noves ocupacions requereixen un treballador amb capacitats de creativitat, originalitat, iniciativa, pensament crític, persuasió, intel·ligència emocional i resolució de problemes complexos. És urgent establir mecanismes per desenvolupar massivament aquestes competències soft en la població activa.

3. La transformació del lloc de treball

La convivència d’humans i mecanismes automatitzats en un context internacionalitzat està fent evolucionar la composició de la majoria dels perfils. Avui es parla més de funcions flexibles i polivalents que de llocs de treball rígids. El professional actual ha de ser més polivalent, però alhora amb un alt grau d’especialització.

En la relació home/màquina, l’activitat humana se centra en la planificació, el control, la verificació i la resolució d’incidències, en lloc de la intervenció directa en el procés. Les competències que guanyen pes són transversals i estan més lligades a sabers fer personals que no pas a coneixements abstractes.

4. La pèrdua de talent

En aquest marc, l’informe Draghi (El futur de la competitivitat europea) atribueix la manca de competències rellevants entre els ciutadans europeus a una combinació de factors relacionats amb els sistemes d’educació i formació i amb les dinàmiques del mercat laboral. Entre les diferents categories que descriu, cal destacar la que denomina “El deteriorament dels sistemes educatius europeus” i, dins d’aquesta, un dels elements que considera és l’excessiu nombre de joves que no reben una formació adequada, cosa que provoca una gran quantitat de talent no explotat, centrant el problema essencialment en l’abandonament escolar prematur.

És interessant observar com l’informe canvia el sentit de la mirada que normalment es fa sobre l’abandonament escolar prematur. Des de l’educació, el problema s’enfoca bé en el sentit de la justícia i la igualtat d’oportunitats, bé en la necessària educació bàsica per a la cohesió social i l’exercici dels drets de ciutadania.

En aquest cas, l’informe afegeix una dimensió més: la pèrdua de talent. És a dir, no suposar que l’abandonament afecta únicament o principalment persones poc talentoses des del punt de vista acadèmic que lluiten per sortir de l’escola, sinó també persones que (en un percentatge no definit) podrien desenvolupar el seu talent i aportar valor a la societat.

La crítica és dura perquè l’acusació no afecta únicament els aspectes de justícia social, sinó també els de creixement del país. En aquest sentit, és important enfocar la lluita contra l’abandonament escolar prematur també com una lluita per la promoció del talent de tothom i per a tothom.

5. L’orientació a la sortida de l’ESO

Les dades de què disposem a la sortida del quart curs de l’ESO, pel que fa a les transicions dels alumnes que han aprovat la secundària obligatòria, ens indiquen que l’opció majoritàriament preferida és la del Batxillerat, en uns percentatges que s’aproximen al 60% (en descens moderat els darrers cursos), mentre que l’opció per a estudis de Formació Professional de Grau Mitjà no supera el 22% (en ascens moderat els últims cursos). Un 15% aproximadament, que no es localitza, és susceptible en part d’abandonar els estudis, i un 3% tria altres opcions minoritàries.

La composició aproximada del 74% cap a Batxillerat i 26% cap a FP que es produeix entre els alumnes que surten del quart curs de l’ESO amb la secundària aprovada varia notablement quan s’analitzen les dades del nombre d’alumnes (sense tenir en compte d’on provenen) que cursen primer de Grau Mitjà i primer de Batxillerat, on hi ha una composició molt més equilibrada (aproximadament 56% Batxillerat, 44% FP de Grau Mitjà).

Això significa que es produeix un flux important d’alumnes que, en una primera opció, no havien escollit la Formació Professional i que posteriorment, provinents del Batxillerat o d’altres situacions, tornen a l’opció de l’FP.

Aquesta situació reforçaria la hipòtesi que l’orientació acadèmica en els nostres centres educatius prioritza el Batxillerat per damunt de la Formació Professional, acceptant cursar FP només quan s’ha fracassat al Batxillerat.

A part de la pèrdua d’esforços humans i econòmics, tant per part dels alumnes com del sistema, que representa aquesta mala orientació (implícita o explícita en el sistema), comporta també —i de manera molt important— una pèrdua de talent, ja que un percentatge dels alumnes que abandonen el Batxillerat acaben engrossint les files de l’abandonament escolar i, al mateix temps, el pas a l’FP des del Batxillerat sense una orientació adequada pot afavorir també l’abandonament.

6. L’abandonament escolar derivat dels currículums i metodologies escolars

Som conscients que l’Abandonament Escolar Prematur (AEP) és un fenomen multifactorial que implica diversos elements tant familiars com acadèmics i sociolaborals. Centrant-nos en els factors acadèmics, sabem que el fracàs escolar és un dels factors que afavoreix l’AEP, i tornem a trobar en aquest cas que el fracàs escolar és també un element multifactorial que pot dependre d’aspectes derivats de la capacitat d’adaptació dels alumnes als currículums i metodologies que es vehiculen als centres educatius.

El debat sobre aquests aspectes és de màxima actualitat i no hi ha consens sobre quines poden ser les millors metodologies; els continguts curriculars sempre han estat objecte de debat. Tanmateix, podem constatar que tant els currículums (malgrat els esforços recents) com les metodologies amb què es vehiculen als centres tenen un marcat biaix academicista —en el sentit de donar més rellevància als coneixements abstractes que a altres competències també rellevants que es podrien treballar—. Tal com s’ha observat al principi, aquest biaix ha fet que els sistemes d’ensenyament-aprenentatge sobrevalorin unes competències sobre altres i impedeixin que els ensenyaments bàsics puguin incorporar competències relacionades amb la tecnologia, l’habilitat manual o la resolució de problemes pràctics reals.

Aquesta tendència ha portat a infravalorar el talent relacionat amb altres àmbits de competències, precisament aquells que s’han destacat en els apartats referits al Nou Perfil Professional —que requerirà competències com creativitat, originalitat, iniciativa, pensament crític, persuasió, intel·ligència emocional i resolució de problemes complexos— i a La transformació del lloc de treball, que requerirà competències més transversals i més lligades a sabers fer personals que a coneixements abstractes.

Aquest biaix educatiu pot haver contribuït, en alguns casos, al fracàs escolar i fins i tot a l’abandonament prematur de la formació, ja que alumnes talentosos en aquests àmbits de competències no troben el seu encaix en el sistema i acaben abandonant, amb la corresponent pèrdua personal i social.

7. La Formació Professional, una opció d’èxit laboral

En el marc de la inserció laboral, la Formació Professional (FP) ha funcionat amb un èxit notable.

Prenent com a referència l’estudi sobre inserció laboral dels titulats en FP que realitza cada any el Consell de Cambres de Comerç de Barcelona i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, observem les conclusions següents:

• FP com a via efectiva: La taxa d’atur entre els graduats en FP es manté notablement inferior a la taxa d’atur juvenil general a Catalunya, cosa que confirma la Formació Professional com una via efectiva d’accés al món laboral.
• Condicions laborals: Els resultats suggereixen que els graduats en FP accedeixen sovint al mercat amb millors salaris i elevats graus d’estabilitat contractual en comparació amb altres itineraris.
• Gènere: En algunes edicions, la taxa global d’inserció laboral ha estat més elevada entre les dones (56,7%) que entre els homes (52,3%), tot i que els homes solen obtenir millors ingressos.
• Cicles Superiors (CS): La inserció laboral en els cicles superiors de FP en el conjunt de Catalunya es va situar en el 66,17% en l’edició de 2023.

Aquestes conclusions, que coincideixen amb múltiples estudis realitzats a escala estatal i que, sens dubte, requeririen una anàlisi més detallada, serveixen per afirmar l’èxit laboral de l’FP. Aquest èxit va més enllà del que es refereix estrictament a les competències tècniques i es relaciona també amb les competències transversals de caràcter soft.

8. L’FP i el talent

L’FP no només incrementa l’ocupabilitat en el rang d’estudis en què opera, sinó que és competitiva davant altres estudis per proporcionar les competències necessàries en allò que hem anomenat el “nou perfil professional” i la “transformació del lloc de treball”.

Les persones que accedeixen a l’FP desenvolupen un conjunt de competències que van molt més enllà del simple aprenentatge tècnic; són habilitats i actituds que la societat actual i la del futur requereixen amb urgència. Entre elles destaquen:

• Competències tecnològiques i digitals: Les professions d’avui i de demà exigeixen dominar eines tecnològiques, adaptar-se als canvis digitals i aprendre a resoldre situacions noves. L’alumnat de FP rep una formació pràctica que l’acosta directament al món real, aprenent a utilitzar eines, programes i tecnologies que s’apliquen immediatament a l’entorn laboral.
• Capacitat d’organització i planificació: L’estructuració del treball, la gestió de recursos, la planificació de processos i la capacitat per seguir protocols són valors fonamentals que es potencien a l’FP. Aquestes competències són indispensables en qualsevol sector i reflecteixen un veritable esperit de responsabilitat i autonomia laboral.
• Creativitat i solució pràctica de problemes: Trobar solucions pràctiques i eficients a problemes concrets és una competència que s’entrena de forma ordinària a l’FP.
• Treball en equip i col·laboració: La societat i el món laboral s’han convertit en espais col·laboratius. L’FP fomenta la cooperació, el treball en equip i el desenvolupament de projectes col·lectius com a part central de l’aprenentatge, preparant les persones per a entorns complexos i multidisciplinaris.
• Capacitat d’adaptació als canvis socials i tecnològics: En una societat que canvia vertiginosament, la capacitat d’aprendre de manera continuada i adaptar-se a nous escenaris és una de les competències més preuades. L’FP, per la seva pròpia naturalesa, obliga a estar en contacte constant amb els avenços tecnològics i els nous reptes socials.

9. Algunes propostes

Les competències que es desenvolupen en el camp de l’FP s’estan manifestant com a competències clau per al desenvolupament d’un model social i productiu. Aquestes competències s’haurien d’identificar clarament i treballar no només en el marc de l’FP, sinó també en els ensenyaments obligatoris en general i en qualsevol oferta de formació que pretengui professionalitzar en la societat actual.

De la mateixa manera, la pèrdua de talent del sistema derivada dels alumnes que podrien dirigir-se a l’FP i que segueixen itineraris no lineals, obsolets per al desenvolupament de les seves competències o que acaben en l’abandonament escolar, ha de ser combatuda mitjançant la valorització de les competències associades a aquesta formació i minimitzant el biaix academicista que duu implícita o explícitament l’orientació educativa.

De manera general, els avenços que s’han produït en l’FP han de ser sostinguts i impulsats des d’un punt de vista estructural: nova organització de centres de FP; major flexibilitat de títols i currículums conduint a més polivalència; potenciació de l’oferta de Formació Dual que permeti sumar especialització sobre la polivalència; sistemes de provisió de professorat específics per als llocs de FP; formació en mobilitat dins del marc de la UE.

Francesc Colomé, Xavier Farriols, Josep Francí i Oriol Homs

Publicat a DYLE, Direcció i Lideratge Educatiu, número 27 (octubre 2025): https://dyle.es/la-formacion-profesional-y-el-talento-los-prejuicios-academicos-sobre-la-fp/