40 edicions del Pla de Transició al Treball
El curs 2025/26 s’imparteix la 40ena edició del Pla de Transició al Treball (PTT), una de les modalitats dels actuals Programes de Formació i Inserció (PFI)[i] que organitza el Departament d’Educació i Formació Professional (DEFP) en col·laboració amb les administracions locals. En efecte, el PTT va començar a impartir-se el curs 1986/87 en el llavors Institut Politècnic Verge de la Mercè, del barri de la Zona Franca de Barcelona, amb 4 grups i un total de poc més de 60 alumnes.
Com tots els PFI, els PTT ofereixen el primer nivell de qualificació professional i s’adscriuen a les diferents famílies professionals en que s’organitza la FP. La seva singularitat que els diferencia de les altres modalitats de PFI radica en la presència conjunta del DEFP i les administracions locals en la seva organització i realització. Cada PTT és el resultat d’un acord singular i específic entre l’autoritat local del municipi on s’imparteix i l’administració educativa. Ambdues administracions comparteixen l’organització, la provisió del professorat i el finançament segons els termes fixats en l’acord bilateral de col·laboració. El professorat de cada PTT conforma un equip docent integrat per docents del Departament i de l’administració local corresponent. Només en aquells localitats on existeix un sol grup el professorat és exclusivament del DEFP.
40 cursos d’un programa formatiu fet a partir de la col·laboració institucional entre l’administració educativa i les administracions locals és una experiència no gaire freqüent en el sistema d’educació i FP de Catalunya. Per aquest motiu, des d’aquesta modesta finestra volem recordar breument els seus orígens i la seva evolució.
Què és el Pla de Transició al Treball?
El PTT és actualment una modalitat dels PFI que organitza l’administració educativa, amb caràcter voluntari, per aquells nois i noies que han acabat o han abandonat l’ESO sense graduació. Es tracta d’un col·lectiu juvenil que no disposa de la capacitat de prosseguir estudis secundaris no obligatoris ni de la formació mínima per accedir al mercat de treball amb garanties.
El PTT va néixer el 1986 amb l’objectiu central de facilitar la preparació i qualificació bàsica dels joves desqualificats que permeti el seu accés i inserció en el mercat de treball a partir de l’assoliment d’una formació suficient, tant educativa com professional, i l’estímul de la seva continuïtat formativa.
Amb aquesta perspectiva es treballen tant continguts d’educació general com els d’iniciació professional, acció tutorial i orientació i es porta terme tot un seguit d’activitats d’introducció dels joves al món del treball i de les professions a partir d’exercicis de treball de camp en empreses del seu entorn.
Aquest disseny d’educació i formació correspon al grup d’edat al qual s’adreça el PTT des dels seus inicis, els joves majors de 16 anys sense titulació d’ensenyaments secundaris però ja en edat laboral. Per aquests motius, beneficiaris i objectius, el programa es configura com una Formació Professional de nivell 1 o inicial.
El PTT es basa en dos principis essencials d’intervenció en la seva praxis educativa:
- La cooperació institucional, concretada en l’acord bilateral Ajuntament- Departament d’Educació i FP, i en el treball diari d’equips docents mixtos (professorat del Departament i de l’administració local).
- La consideració de l’empresa com un espai formatiu i d’aprenentatge dels joves a partir del seu entorn immediat. La realització d’activitats de descoberta i coneixement del mercat de treball i de les professions des del territori.
El programa de fet es va avançar a la LOGSE i es va anticipar als Programes de Garantia Social (PGS) establerts per la llei, tant pel que fa al grup d’edat (16 a 20 anys) com als objectius definits: la qualificació bàsica per a la vida activa d’aquests joves i la possibilitat de prosseguir la seva continuïtat formativa. L’experiència del PTT suposa doncs una petita aportació catalana en la configuració d’aquests programes.
Al llarg dels anys, el programa ha demostrat la seva capacitat d’adaptació als diferents canvis introduïts per les successives lleis d’educació i als diversos models de programes establerts en cada llei: primer els Programes de Garantia Social (PGS, LOGSE, 1990), després el Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI, LOE 2006) i finalment els PFI creats a Catalunya arran de l’eliminació dels PQPI a la LOMCE de 2013).
L’oferta de PTT inclou la major part de les 14 famílies professionals que es fan actualment en els PFI, cercant en cada programa l’especialitat mis adequada al teixit empresarial del territori amb l’objectiu d’establir aliances amb les empreses, promoure la seva col·laboració i afavorir la inserció professional dels joves.
Origen i evolució del PTT
El PTT va néixer el 1986 a partir d’un acord entre el Departament d’Ensenyament, via la Direcció General d’FP, i l’Ajuntament de Barcelona, amb la participació de les regidories d’Educació i de Sants-Montjuïc. L’acord se situa en el marc de les iniciatives de reforma dels ensenyaments secundaris i professionals que varen culminar amb l’aprovació de la LOGSE el 1990. Inspirat en les experiències de renovació pedagògica i de lluita contra l’abandonament escolar prematur dels joves en diferents estats d’Europa occidental -i en un context de gravíssim atur juvenil- el PTT es va plantejar com una acció de cooperació institucional d’àmbit territorial (barri, en aquell moment, municipi més endavant) per oferir recursos educatius, formatius i orientació personalitzada als joves en situació de fracàs o abandonament escolar. Fou una iniciativa poc freqüent en aquells temps en els quals no sovintejaven les col·laboracions entre els departaments de la Generalitat I les administracions locals.
A partir del seu tercer curs de funcionament ambdues administracions van valorar positivament l’experiència i van estendre el PTT a d’altres districtes de la ciutat com Nou Barris, Esquerra de l’Eixample (Escola del Treball) i Sant Martí. Fora de Barcelona el Departament d’Ensenyament també va trobar altres ajuntaments interessats a iniciar l’experiència. Concretament Badalona, el Prat de Llobregat i Manresa foren els primers ajuntaments a organitzar PTT en el seu municipi seguint el model iniciat a la Zona Franca. Tota aquesta primera extensió del PTT es va fer amb anterioritat a l’aprovació i desplegament de la LOGSE. Al començar la implantació dels nous PGS, en aplicació de la llei, el PTT ja estava en funcionament en 11 municipis catalans i tenia més de 800 joves matriculats.
Des d’aquells llunyans inicis el PTT ha seguit un creixement lent en molts moments però constant al llarg del temps fins assolir una considerable extensió i presència territorial. L’ampliació de l’oferta de PTT en nou municipis o l’ampliació de grups allà on ja existia el programa s’ha reforçat en els darrers cursos, en especial a partir del 2018/19. Si bé ha desaparegut d’alguna ciutat, Barcelona o Mataró, per exemple, la participació municipal ha anat ampliant-se i adaptant.se a les diverses característiques i necessitats dels diferents territoris.
En el curs actual l’oferta del PTT[ii] és de149 grups amb 2.384 places. Això suposa una mica més d’un terç del total de grups i places dels PIP públics (446 grups i 7.052 places). El DEFP té enguany 71 convenis de col·laboració vigents, establerts amb administracions locals de moltes comarques del país. El volum de l’oferta de PTT mostra un estabilització quantitativa en els darrers anys i alhora una certa extensió territorial. Aquesta contradicció s’explica pel fet si bé el programa ha desaparegut de les dues ciutats esmentades (fet que suposa la reducció d’unes 300 places) ha compensat aquest reducció amb la creació del PTT en nous municipis i comarques.
La cooperació institucional, clau de la pervivència del PTT: la contribució de les administracions locals
La llarga existència del PTT com programa específic a Catalunya s’explica principalment pel seu caràcter dual. La participació conjunta de l’administració educativa i la local en cada programa és la raó principal de la seva estabilitat i permanència al llarg dels anys. També de la seva capacitat per adaptar-se sense problemes als canvis i modificacions que les lleis posteriors a la LOGSE han anat introduint.
La col·laboració institucional permet combinar recursos, els del sistema educatiu i els de les administracions locals i treballar amb els joves d’una forma molt més transversal, en la qual a la intervenció pròpiament educativa i formativa de l’equip docent es poden afegir, si el cas o requereix, altres recursos municipals en àmbits complementaries tals com promoció econòmica, salut i joventut. Aquesta capacitat de combinar recursos interdisciplinaris facilita una acció integral més personalitzada en el treball tutorial I educatiu del professorat.
Un altra característica del programa ha estat la seva capacitat d’adaptar-se a diferents territoris, des dels urbans per excel·lència fins als més rurals. De fet, existeixen PTT que és poden qualificar de barri juntament amb d’altres plurimunicipals o de tipus comarcal, amb participació de mancomunitats de municipis o de Consells Comarcals segons el cas.
La participació de les administracions locals suposa un valor afegit en el treball educatiu i formatiu d’aquesta tipologia de joves. Per una part, perquè facilita el tractament personalitzat d’aquests, dels seus problemes i mancances al possibilitar una intervencionista més holística i combinar recursos educatius i locals adaptats a cada persona. D’altra banda, perquè millora el coneixement i la relació del programa amb les empreses i el teixit productor del territori. Finalment, perquè conforma equips de professorat més polivalents on treballen conjuntament professionals de les des administracions, l’educativa i la local. Tots aquests elements fan dels PTT uns PFI amb singularitat pròpia i, segons recullen els estudis fets recentment[iii], milloren una mica els resultats encara modestos dels PFI en termes d’inserció laboral i continuïtat formativa.
En conclusió, la participació de les administracions locals (ajuntaments, mancomunitats de municipi, Consells Comarcals) modula cada programa a les característiques particulars i més específiques de cada territori i permet ajustar millor els seus recursos a les condicions i necessitats als joves als quals atén.
El PTT i l’empresa
A més de la intervenció de les administracions responsables el PTT sempre s’ha plantejat, des dels seus inicis, adreçar-se al món del treball, a les empreses. Aquestes són el tercer actor del programa. L’empresa concebuda tant com espai de descoberta, formació i aprenentatge, com la destinació final per aconseguir la inserció laboral. La relació entre el PTT i l’empresa constitueix un element cabdal per millorar la motivació del jovent en la seva formació i allunyar-lo de l’absentisme propi dels joves NI-NI (ni treballen, ni estudien). En aquest aspecte la cooperació institucional, via el suport de l’àrea de promoció econòmica de l’ajuntament respectiu afavoreix la relació del programa amb les empreses del seu entorn i generar accions de cooperació en el binomi formació/empresa: realització de pràctiques en centres de treball, col·laborar en els continguts professionalitzadors del programa, i, a un nivell superior, afavorir la inserció laboral dels joves.
Comentari final
La llarga trajectòria del PTT durant les seves 40 edicions ha demostrat la seva funcionalitat. Curs rere curs molts joves han pogut millorar la seva qualificació educativa i professional gràcies al treball d’un professorat capacitat i amb dedicació a la seva feina (que exerceix no sols una tasca docent sinó també una funció d’orientació i acompanyament dels joves). Tanmateix el PTT, com els altres PFI presenta encara uns percentatges d’abandonament o de no superació del curs que tenen sens dubte marge de millora. Aquest segueix sent el repte, superar els efectes de la no graduació en ESO, millorar la formació de base i promoure tant la continuïtat formativa com l’accés al mercat de treball dels joves, en les condicions actuals i fent-ho amb les profundes modificacions que el canvi tecnològic ha suposat en el món de les professions i en el mercat de treball.
Confiem que l’existència del Pla de Transició al Treball només s’acabi quan no sigui necessària, és a dir quan es posi fi a l’abandonament escolar prematur i s’assoleixi la graduació de tots els nois i noies a l’acabar l’ESO. Fins que això no sigui possible, desitgem una llarga vida al PTT.
Xavier Farriols, Francesc Colomé, Josep Francí i Oriol Homs.
[i] El Departament d’Educació oferta tres modalitats de Programes de Formació i Inserció: Pla de Transició al Treball (PTT), Programes d’Iniciació Professional (PIP) i cursos de Formació i Aprenentatge Professional (FIAP).
[ii] Les dades corresponents al curs actual han estat facilitades pel Departament d’Educació i FP.
[iii] “Els programes de formació i inserció i les administracions locals” F. Colomé, X. Farriols, J. Francí, O. Homs ; Fundació Jaume Bofill, 2024